Passa al contingut principal

Entrades

Projecte Stolpersteine

 Projecte Stolpersteine Per segon any consecutiu Barcelona ha retut l'homenatge a la memòria de 12 barcelonins i barcelonines que van ser deportats a camps de concentració nazi. Alguns van morir allí, però d'altres van aconseguir sobreviure i explicar-ho al món. La idea va ser de l'artista Günter Denmig que als anys noranta va voler posar unes  petites pedres a l'espai públic, com un element simbòlic en "record de les absències" de totes les persones deportades als camps. La proposta defugia dels grans complexos memorialístics i se centrava en el que ell anomenava micro memòries que simbolitzaven les vides estroncades per la barbàrie nazi. La col·locació del recordatori sempre és en un lloc a on la persona va viure. Actualment, n'hi ha unes 70.000 col·locades en 20 països diferents. Llambordes col·locades a Barcelona Aquest projecte consisteix a col·locar una llamborda a terra al davant del lloc on va viure la persona i a on consta el nom complet, la data

Recorregut Jane Jacobs

 Recorregut Jane Jacobs El passat dissabte 6 de maig es va celebrar un recorregut per recordar a la Jane Jacobs, una activista novaiorquesa que, a finals dels anys 50 i principis dels anys 60, va liderar un moviment ciutadà en contra de la proposta del planificador urbanista Robert Moses que volia fer passar una autopista pel mig de Manhattan enderrocant tot el que trobava al seu pas... la realització del projecte hagués fet desaparèixer Greenwich Village d'entre altres. La seva lluita la va convertir en un referent i cada any, la primera setmana de maig, coincidint amb el seu aniversari, moltes ciutats del món organitzen passejades o recorreguts per recordar-la i per celebrar "les victòries" ciutadanes. A Barcelona aquesta celebració es fa des de l'any 2011 i l'organitza el col·lectiu Punt 6 una cooperativa formada per arquitectes, urbanistes i sociòlogues que treballen per "repensar" tant els espais domèstics com els públics des d'una perspectiva f

Preparant l'exposició de l'any 2023

P reparant l'exposició de l'any 2023  Aquest any serà sobre l'estació del Nord i portarà per títol: " Estació del Nord, més de 160 anys d'història" L'Estació del Nord es va inaugurar el 1862 i durant més de 160 anys ha estat testimoni de la  vida de la ciutat i del barri. Per les seves andanes han passat tota classe de mercaderies i viatgers. Alguns il·lustres com el  rei Alfons XIII i d'altres anònims com els soldats que marxaven al front, els refugiats de la  guerra civil o les persones migrants que arribaven a Barcelona buscant una vida millor. L'any 1972 va tancar les portes, ja que la seva activitat va ser absorbida per la nova estació de  Sants. L'edifici va quedar abandonat diversos anys, esperant un nou ús que li retornes la vida. En aquest període d'abandonament es van perdre la majoria dels ornaments modernistes. Després de diversos projectes i propostes fallides, finalment es va restaurar l'edifici pels Jocs  Olímpics de 1992

L'Arxiu visita l'IES Angeleta Ferrer

Visita a l'IES Angeleta Ferrer El 14 de març l'arxiu històric va anar a l'IES Angeleta Ferrer del carrer de la Marina. Els alumnes de primer i segon d'ESO ens van demanar ajuda perquè volien saber que hi havia abans al lloc a on ara està la seva escola. L'arxiu va explicar de manera breu que hi havia abans de l'institut i els va portar materials diversos: revistes a on es podien veure les reivindicacions i es podien comptar tots els anys que feia que s'estava demanant el nou centre, fotografies dels actes reivindicatius, uns mapes d'anys diversos a on es podia apreciar els canvis de l'espai i de tot el barri del voltant. Ens demanaven tota aquesta informació perquè els alumnes participen en el projecte "Cinema en curs", un projecte pedagògic que apropa el cinema a escoles i instituts. Els alumnes fan un curt o documental i en el procés aprenen el funcionament i els mecanismes del que cal fer i de com es fa la feina. Aquest projecte es va in

Fotos de Glories al Versus Teatre

Amb motiu de l'obra de teatre "Els Rapinyaires" l'Arxiu Històric ha cedit unes fotografies de les obres de la plaça de les Glòries que es poden veure al vestíbul de l'entrada del Versus Teatre. Aquestes fotografies es relacionen amb la temàtica de l'obra que parla del tema de l'especulació immobiliària i urbanística. Us recomanem que aneu a veure l'obra i gaudir de les fotografies exposades.  

Itinerari Eixample 50e aniversari del FAVB

 Una de les activitats programades han estat uns itineraris per tots els Districtes de Barcelona on poder visualitzar les reivindicacions més importants que les A.A.V.V. han lluitat en aquests anys. A l'eixample es va fer l'itinerari el dissabte 17 desembre i amb un autobús de TMB el grup es va desplaçar per tot el Districte. Es va començar al nostre barri a la plaça Anna Lizaran on es va parlar de les reivindicacions dels terrenys de l'Estació del Nord i de l'illa Fort Pienc. El següent punt va ser la Sagrada Família amb la Myrurgia, la Dreta de l'Eixample amb el Taller Masriera, Sant Antoni amb la biblioteca i els entorns del mercat i es va acabar a l'Esquerra de l'Eixample a l'antiga presó model. L'arxiu va ser el qui va fer la visita comentada del Fort Pienc.

Refugi antiaeri de la Mare del Diví Pastor (MDP) refugi 1299

 REFUGI ANTIAERI DE LA MARE DEL DIVÍ PASTOR (MDP) Història L'any 1877 quan l'Eixample va començar a créixer, es va fundar l'Escola de la Mare del Diví Pastor al carrer de Bailèn 38. El fundador de l'escola va ser el beat Josep Tous Soler i la congregació que va començar a regentar l'escola, i que encara ho fa, van ser les monges de la congregació de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor també conegudes com a Caputxines de la Divina Pastora o Monges de la Divina Pastora. L'edifici estava format per l'escola, l'església i la casa a on vivien les monges. En aquella època tenia una estructura una mica diferent de la que veiem avui en dia, ja que s'han anat afegint més edificis per satisfer les necessitats de l'escola. En començar la guerra civil, el juliol de 1936, l'edifici no va ser incendiat i va ser confiscat per la CNT, però les monges no van prendre mal perquè van poder refugiar-se en cases de familiars i amics o van poder marx