INTRODUCCIÓ TERRITORI
El Pla de Barcelona ocupa una franja de terreny d'onze quilòmetres de llargada per uns sis d'amplada aproximadament. Són uns 40 quilòmetres quadrats limitats per la Serra de Collserola, el mar Mediterrani i els rius Besos i Llobregat. El territori no sempre ha estat igual i ha sofert nombroses transformacions tant d'origen natural com artificial. Ha canviat el territori i també la línia de la costa.
 |
| Plànol realitzat per Xavier Lago d'acord amb diverses dades, gràfics i fonts que fa una simulació de com seria la zona del nostre barri al S.XII |
El pla està lleugerament inclinat i té nombrosos accidents geogràfics: un esglaó que el travessa, turons, rieres i també petites valls que han configurat un espai peculiar i característic tant en la seva orografia com en el clima de la ciutat. Molts d'aquests accidents han donat nom a barris, carrers o passatges i tot i ser un record del passat, ens permeten recordar com era el pla de Barcelona abans de ser totalment urbanitzat (1).
Si fem un curtíssim repàs històric ,veurem que amb les dades que ens dóna l'arqueologia, "els primers habitants" serien grups de caçadors i recol·lectors que no vivien en un espai concret, sinó que es desplaçaven per tota la plana. Posteriorment els laietans (2) van preferir construir els seus poblats dalt dels turons d'on dominaven el territori i es podien protegir dels seus enemics. No va ser fins a l'època romana que es funda una petita població en un indret que avui anomenem mont Taber (3). Aquest petit nucli de població s'ha mantingut "fidel" al seu primer emplaçament i encara avui és el centre neuràlgic de la ciutat. Amb el pas de temps la ciutat va anar creixent i van néixer petites poblacions als seus voltants (4). A finals del s.XIX i principis del s.XX , quan la ciutat va poder enderrocar les seves muralles, va començar a expandir-se pel pla. Les poblacions properes van ser annexionades (5) configurant així la Barcelona que avui tots coneixem.
L'Eixample, fins al s. XIX, era un immens territori gairebé inhabitat. Trobem algunes masies, algun convent o molins lligats al Rec Comtal. El seu paisatge eren camps de conreus diversos (6) creuats per rieres, rierols i camins que comunicaven Barcelona i la resta de poblacions del pla. També devien haver-hi boscos de pins i alzines i pastures. No tenim mapes detallats fins al topogràfic de Cerdà i això complica molt saber els emplaçaments concrets d'alguns llocs que quan ell va fer el mapa ja no existien. És cert que fa poc temps ha sortit a la llum algun mapa militar més antic que ens ajuda però molts cops és difícil saber els emplaçaments amb prou concreció. La urbanització de la ciutat tampoc ens dóna molt marge ja que, qualsevol resta arqueològica fa temps que ha desaparegut sota l'asfalt o sota els edificis actuals.
En el cas del Fort Pienc cal recordar que una gran part del nostre barri es va convertir en zona no edificable per què estava "a tir de canó", és a dir que estava dins d'una zona "d'exclusió militar". Quan Barcelona va construir la segona muralla, al s.XII, al seu voltant va quedar un espai de seguretat on no es permetia edificar per motius estrictament defensius. Només es podien construir coberts o estructures que es poguessin desmuntar. Si algun propietari construïa una edificació "solida", en cas de perill l'havia d'enderrocar sufragant ell totes les despeses.
La distància de seguretat eren 1500 vares que amb mides actuals serien 1253,80 metres. Al plànol realitzat per Xavier Lago en base a "Plano de Barcelona sitiada por mar y tierra por el duque de Populi con el ejercito de Castilla y el duque de Vervich con el de Francia año 1714" podem veure, en color lila, l'avanç de les línies de trinxeres fetes pel setge de Barcelona. Les primeres les trobem a tocar de la plaça de les Glòries just al carrer dels Escultors Claperós on hi havia una bateria amb dotze morters.
 |
| Plànol realitzat per Xavier Lago en base a "Plano de Barcelona situada por mar i tierra por el duque de Populi con el ejercito de Castilla y el duque de Vervich con el de Francia año 1714. |
L'enderrocament de les muralles i del Fuerte Pio van trencar amb les limitacions d'aquesta zona "d'exclusió militar". La construcció de l'Estació del Nord va permetre a alguns propietaris poder vendre uns terrenys que fins aquell moment tenien escàs interès pecuniari i als voltants de l'estació es van construir petits tallers i indústries que aprofitaven la proximitat a l'estació pels seus negocis. També a poc a poc es van anar construint petites cases i habitatges modestos que van conformar el primer nucli del Fort Pienc. Els terrenys de la zona van anar perdent els seus usos agrícoles (7) i es van anar urbanitzant gradualment.
En aquesta secció us volem explicar algunes de les petjades que el territori ha deixat al nostre barri i de les que moltes vegades no en som conscients. Llocs per on passem cada dia sense adonar-nos del quin és en realitat el seu origen.
(1) No sols recorden sino que tornen a recuperar el seu espai. Un exemple molt clar són els carrers que van ser rieres i que ho tornen a ser quan plou intensament.
(2) Ibers.
(3) Avui plaça de Sant Jaume i barri del voltant de la Catedral. El nom, tot i semblar romà, és un topònim que apareix a l'època medieval.
(4) Clot de la Mel, Gràcia, Sant Gervasi, Sàrria, Horta, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu.....
(5) Les annexions van ser polèmiques i molt contestades pels habitants de les poblacions que volien seguir sent independents.
(6) Cereals, vinyes, oliveres.
(7) L'últim lloc on es van conservar petits horts de conrreu va ser a la zona de la plaça de les Glòries on van perviure fins que van començar les obres de Barcelona 92.
________________________________________________________________________________________
L'ESGLAÓ O DESNIVELL DEL FORT PIENC
"Fa uns 25 milions d'anys, amb el trencament de l'antic massís Catalano-Balear, es van produir una sèrie de falles que van configurar el relleu del Pla de Barcelona. Així, al nordoest se situava la Serra de Collserola i al sud-est, un esglaó d'entre 12 i 20 metres (1) que limitava amb el mar. Aquest esglaó es pot observar encara avui, tot i que molt suavitzat.
Estaria situat entre la plaça de les Glòries -carrer Alaba- i el Portal de l'Àngel, entremig trobaríem el Parc de l'Estació del Nord, i el carrer Jonqueres. El sòcol està format per material molt dur del Paleozoic que encara avui podem trobar a la Serra de Collserola.
A la segona meitat del Miocè (entre 23,5 i 5,10 milions d'anys) es van produir tot un seguit de sedimentacions de materials arrossegats des de Collserola, als que també es van afegir materials d'origen marí (2). Aquestes sedimentacions van formar la muntanya de Montjuïc i el Mont Taber.
Durant el Pliocè (entre 5,10 i 1,6 milions d'anys) va continuar la sedimentació del Pla de Barcelona. En aquest període el clima era subtropical i s'alternaven èpoques seques amb episodis de pluges torrencials. Per aquest motiu, en temps secs es dipositaven, portats pel vent, fines capes calcàries de pocs centímetres; en canvi, en els períodes plujosos es dipositaven un volum considerable de materials més gruixuts i grollers. Els més grans quedaven a les parts més altes, a l'alçada de l'actual Travessera de Gràcia, i els més fins a les parts baixes, tal com va succeir a la plaça de les Glòries. Sondejos realitzats al Pla, demostren que els gruixos dels sediments, en alguns llocs, superen els 20 metres.
Més endavant, al Plistocè (entre 1,6 i 8.000 anys), es varen produir les glaciacions amb oscil·lacions del nivell del mar d'entre 50 i 100 metres. Això va comportar que cada vegada que el nivell baixava, els torrents que travessaven la plana augmentaven la seva capacitat erosiva excavant petites conques. D'aquesta forma es va configurar l'actual xarxa de torrents que encara travessen el Pla, avui pel clavegueram.
Acabada l'última glaciació, d'això fa aproximadament uns15.000 anys, el nivell del mar es va estabilitzar i resseguia l'esglaó que es va formar al Miocè."
Amb aquesta explicació tan detallada del nostre amic, company i topògraf Xavier Lago començava el llibre "Glòries: cruïlla de camins". D'aquesta forma exposava el perquè del desnivell que encara avui podem observar, amb molta claredat a alguns llocs del nostre barri i en altres indrets de Barcelona.
Aquest desnivell, en contra del que molta gent creu, és un accident natural i la seva existència ha configurat l'urbanisme d'algunes zones de Barcelona, sent la part baixa del Fort Pienc una d'elles.
Us en posarem alguns exemples que podeu anar a mirar avui mateix: Plaça de les Glòries: la línia de tren del carrer d'Àlaba (3), avui soterrada, va aprofitar l'esglaó per fer passar les vies. Avui el desnivell, perfectament escenificat amb les escales mecàniques del museu del Disseny, ens fan veure com nivell de la plaça és molt més alt que el del carrer d'Àlaba que queda un pis més baix.
Si resseguim la Meridiana pel cantó oposat als Encants, veurem que entre el carrer i la via del tren, que encara no està coberta, existeix un desnivell important.
 |
| Via del tren amb la Meridiana i els Encants al darrera |
Pont de Marina aquí s'observa el desnivell existent. No fa tants anys al lloc on es veu la pintada de color verd havia una escala per baixar. A la foto de l'esquerra podem observar el final abrupte del camí dels Àngels.
El pont del carrer Sardenya construït a principi dels anys 90 del segle passat, és un exemple més de la necessitat de salvar la diferència de nivell per poder obrir al transit un carrer que fins al moment havia estat tancat. El pont construït pels Jocs Olímpics de 1992 va permetre que el carrer Sardenya arribés fins al mar.
 |
| Pont de Sardenya |
Parc de l'Estació del Nord també aquí podem resseguir l'esglaó una mica dissimulat pel disseny del parc però si continuem fins a la que va ser l'entrada principal de l'Estació veurem com el desnivell allí s'ha solucionat amb una grada escalonada que permet salvar la diferència d'alçada entre el carrer i el nivell inferior que és on queda l'antiga entrada a l'Estació de tren i on està l'estació d'autobusos.
 |
| Estació del Nord |
És curiós veure com la geologia influeixen la urbanització de la ciutat i que el que va passar fa 25 milions d'anys encara sigui visible tot i els canvis al territori que han fet els humans.
Si voleu saber alguna cosa més, us convidem a clicar l'enllaç del programa de Beteve "Va passar aquí" que li va dedicar una càpsula.
Us deixem l'enllaç:
https://beteve.cat/va-passar-aqui/el-grao-barceloni/
.
(1) D'alçada
(2) Aquests sediments es dipositaven per les oscil·lacions en el nivell del mar.
(3) La línia de Granollers va començar a passar el 1852,quan encara no existia la plaça.
Bibliografia
Boronat, Gisela - Lago, Xavier – Mayoral, Joan.
"Glòries: cruïlla de camins".
Arxiu Històric Fort Pienc.
Barcelona 2012.
© Mapes i fotografies propietat de l'Arxiu Històric Fort Pienc
Torrent
TORRENT D'EN MARINER
El Pla de Barcelona estava creuat per nombrosos torrents i rieres que baixaven de la muntanya fins al mar. Recordem alguns dels noms més coneguts: torrent del Notari, del Bogatell, del Pecat o d'en Mariner i la Riera d'en Malla, de la Magoria o d'Horta...de fet alguns noms, encara avui, els trobem al nomenclàtor de Barcelona.
Els torrents i rieres complien diverses funcions dins la vida dels habitants del Pla. La més important era la de canalitzar les aigües de les pluges torrencials i evitar inundacions de cases, camps i hortes però això només succeïa uns dies molt concrets. La resta de l'any anaven secs i eren transitables per això es feien servir com a camins. També s'utilitzaven com fites entre finques i fins i tot com a límits entre pobles o municipis.
Amb l'annexió dels pobles del Pla i la posterior urbanització de la ciutat el seu rastre ha desaparegut totalment però, si busquem una mica, encara trobarem alguns vestigis que han quedat amagats tant en la urbanització dels carrers com en la topografia de la ciutat. El torrent del qui us parlarem n'és un exemple.
El torrent de Mariner tenia el seu origen a la muntanya del Carmel, segons la web pladebarcelona.cat, naixia en un indret indeterminat però proper a una masia anomenada Can Toda. La carta arqueològica de Barcelona situa la casa al lloc on actualment trobem el complex esportiu Pau Negre, a tocar del Parc Güell. Es creu que el torrent podria ser la unió de diverses torrenteres que baixaven del coll del Portell (1) i que en ajuntar-se prenien aquest nom. Era també anomenat "de la Partió" atès la seva funció fronterera entre Gràcia, Sant Martí de Provençals i/o Barcelona depenen del tram què parlem.
RECORREGUT I VESTIGIS
En el que seria el seu primer tram, el traçat ha desaparegut completament per la urbanització dels carrers...ens referim al carrer Sardenya i a la zona del camp de l'Europa.
Si continuem baixant veurem que el torrent passava pel mig de l'actual mercat de l'Estrella, travessava el carrer Pi i Margall i seguia per Gràcia fins a la Travessera. Allí trobarem primer vestigi de la seva existència en un petit carrer sense sortida, entre els carrers Pau Alsina (abans Secretari Coloma) i el carrer Ventalló, que porta el nom de Torrent de Mariner. El torrent continuava més o menys pel passatge Lavallol.
 |
| Mallorca, 354 |
 |
| Diagonal 340 - 348 |
 |
| Plànol realizat per Xavier Lago mantenint una part de l'estructura original, en base al plànol "Barcelona, Escala 1:5.000/ Servicio Topogràfico del Ayuntamiento. Datat entre 1933 i 1936. |
 |
| Diagonal 311 bis |
 |
| Aragó 385 - 387 |
 |
| Aragó, 398 - 402 |
 |
| Consell de Cent, 451 |
 |
| Interior passatge |
 |
| Interior passatge |
 | |
|
 | |
|
 |
| Alí Bei 104 |
 |
| Alí Bei des de l'interior illa L.Odena |