Projecte Stolpersteine
Per segon any consecutiu Barcelona ha retut l'homenatge a la memòria de 12 barcelonins i barcelonines que van ser deportats a camps de concentració nazi. Alguns van morir allí, però d'altres van aconseguir sobreviure i explicar-ho al món.
La idea va ser de l'artista Günter Denmig que als anys noranta va voler posar unes petites pedres a l'espai públic, com un element simbòlic en "record de les absències" de totes les persones deportades als camps. La proposta defugia dels grans complexos memorialístics i se centrava en el que ell anomenava micro memòries que simbolitzaven les vides estroncades per la barbàrie nazi. La col·locació del recordatori sempre és en un lloc a on la persona va viure.
Actualment, n'hi ha unes 70.000 col·locades en 20 països diferents.
 |
| Llambordes col·locades a Barcelona |
Aquest projecte consisteix a col·locar una llamborda a terra al davant del lloc on va viure la persona i a on consta el nom complet, la data de naixement, la de l'exili, la de la deportació i la de defunció. També està escrit el nom del camp o camps de concentració i si va sobreviure o a on va ser assassinada.
Aquest projecte està coordinat per la Regidoria de Memòria Democràtica amb l'Amical de Mauthausen i l'Amical de Ravensbrück. Són ells qui fan les propostes de les persones a homenatjar, però en realitat els qui desenvolupen el projecte són els estudiants de diversos instituts de secundària i batxillerat que busquen les biografies, analitzen el context social en què es va produir, parlen amb els seus familiars i recaven tota la informació possible. Sempre amb la idea que coneguin la magnitud del que va succeir en aquells camps.
Aquest any i per primera vegada s'ha posat una de les llambordes al barri del Fort Pienc.
El 31 de maig a les 11 del matí al carrer Sardenya 190 es va col·locar la llamborda dedicada a Joan de Diego Herranz que va viure allí abans de la guerra.
Va ser un acte nombrós al qui van assistir els alumnes de l'Institut Escola Sicília, familiars i amics alguns vinguts de l'estranger, membres d'Amical i el regidor de memòria històrica Jordi Rabassa.
Es van fer diversos parlaments on els joves van explicar el projecte, van recitar el poema de Miquel Hernandez "Para la libertad" i un dels estudiants va tocar un peça amb la flauta.
Després va parlar Enric Urraca de Diego, nebot de Joan de Diego, que molt emocionat va explicar algunes coses del seu tiet. Potser les més punyents van ser el fet que ell va ser el supervivent més antic de Mauthausen perquè va entrar amb el número 4 i sobretot l'explicació de per què va ser capaç de sobreviure a l'horror i totes les penalitats... Li va dir que era perquè "nosaltres teníem la raó".
Per acabar es van dipositar clavells vermells al voltant de la llamborda
No voldríem acabar la notícia sense recordar a la resta de persones a les quals s'ha posat una llamborda l'any 2023.
Eliseu Villaba al carrer Ferlandina,65 (IES Infanta Isabel)
Secundina Barceló al carrer Roger de Lluria 21 (IES Infanta sabel)
Josep Miret al carrer Aribau 68 (IES Teresa Pàmies)
Max Stammreich al carrer Dr Bové,6 (IES Teresa Pàmies)
Mariano Rizoal al carrer d'Escocia,6 (IES d'Icària)
Carlos Grey al carrer d'Atenes 3 (CFA Monserrat Roig)
Amadeu López a Gran Via de les Corts Catalanes, 296 (IES Lluís Vives)
Mariano Carilla al carrer de les cabres, 6 (Institut Escola Arts)
Mercedes Nuñez al carrer de Santa Anna, 5 (Institut Escola Arts)
Francisco Soto al carrer de Sant Andreu, 257 (IES Alzina)
Llorenç Vitrià al passatge Marimón,18 (IES Menendez Pelayo)
Si voleu conèixer les seves biografies
https://ajuntament.barcelona.cat/memoriademocratica/ca/programa/projecte-stolpersteine-barcelona/