Passa al contingut principal

Projecte Stolpersteine

 Projecte Stolpersteine

Per segon any consecutiu Barcelona ha retut l'homenatge a la memòria de 12 barcelonins i barcelonines que van ser deportats a camps de concentració nazi. Alguns van morir allí, però d'altres van aconseguir sobreviure i explicar-ho al món.

La idea va ser de l'artista Günter Denmig que als anys noranta va voler posar unes  petites pedres a l'espai públic, com un element simbòlic en "record de les absències" de totes les persones deportades als camps. La proposta defugia dels grans complexos memorialístics i se centrava en el que ell anomenava micro memòries que simbolitzaven les vides estroncades per la barbàrie nazi. La col·locació del recordatori sempre és en un lloc a on la persona va viure.

Actualment, n'hi ha unes 70.000 col·locades en 20 països diferents.

Llambordes col·locades a Barcelona

Aquest projecte consisteix a col·locar una llamborda a terra al davant del lloc on va viure la persona i a on consta el nom complet, la data de naixement, la de l'exili, la de la deportació i la de defunció. També està escrit el nom del camp o camps de concentració i si va sobreviure o a on va ser assassinada.

Aquest projecte està coordinat per la Regidoria de Memòria Democràtica amb l'Amical de Mauthausen i l'Amical de Ravensbrück. Són ells qui fan les propostes de les persones a homenatjar, però en realitat els qui desenvolupen el projecte són els estudiants de diversos instituts de secundària i batxillerat que busquen les biografies, analitzen el context social en què es va produir, parlen amb els seus familiars i recaven tota la informació possible. Sempre amb la idea que coneguin la magnitud del que va succeir en aquells camps.

Aquest any i per primera vegada s'ha posat una de les llambordes al barri del Fort Pienc.

El 31 de maig a les 11 del matí al carrer Sardenya 190 es va col·locar la llamborda dedicada a Joan de Diego Herranz que va viure allí abans de la guerra.

Va ser un acte nombrós al qui van assistir els alumnes de l'Institut Escola Sicília, familiars i amics alguns vinguts de l'estranger, membres d'Amical i el regidor de memòria històrica Jordi Rabassa.

Es van fer diversos parlaments on els joves van explicar el projecte, van recitar el poema de Miquel Hernandez "Para la libertad" i un dels estudiants va tocar un peça amb la flauta.

Després va parlar Enric Urraca de Diego, nebot de Joan de Diego, que molt emocionat va explicar algunes coses del seu tiet. Potser les més punyents van ser el fet que ell va ser el supervivent més antic de Mauthausen perquè va entrar amb el número 4 i sobretot l'explicació de per què va ser capaç de sobreviure a l'horror i totes les penalitats... Li va dir que era perquè "nosaltres teníem la raó".

Per acabar es van dipositar clavells vermells al voltant de la llamborda


No voldríem acabar la notícia sense recordar a la resta de persones a les quals s'ha posat una llamborda l'any 2023. 

Eliseu Villaba al carrer Ferlandina,65                                (IES Infanta Isabel)

Secundina Barceló al carrer Roger de Lluria 21                (IES Infanta sabel)

Josep Miret al carrer Aribau 68                                           (IES Teresa Pàmies)

Max Stammreich al carrer Dr Bové,6                                  (IES Teresa Pàmies)

Mariano Rizoal al carrer d'Escocia,6                                          (IES d'Icària)

Carlos Grey al carrer d'Atenes 3                                                (CFA Monserrat Roig)

Amadeu López a Gran Via de les Corts Catalanes, 296            (IES Lluís Vives)

Mariano Carilla al carrer de les cabres, 6            (Institut Escola Arts)

Mercedes Nuñez al carrer de Santa Anna, 5           (Institut Escola Arts)

Francisco Soto al carrer de Sant Andreu, 257   (IES Alzina)

Llorenç Vitrià al passatge Marimón,18            (IES Menendez Pelayo)

Si voleu conèixer les seves biografies 

https://ajuntament.barcelona.cat/memoriademocratica/ca/programa/projecte-stolpersteine-barcelona/


Entrades populars d'aquest blog

El Nom del nostre barri

Molta gent ens pregunta perquè el nostre barri es diu Fort Pienc. Ara mateix us ho explicarem: El 1714, quan Barcelona va caure davant de les tropes Borbòniques, i es va firmar el Decret de Nova Planta, Felip V va fer construir la Ciutadella i dos petits forts més: el fuerte de Don Carlos que estava a la Barceloneta, i el fuerte Pio que estava a la confluència de Marina, Alí Bei, Ausias Marc i la carretera de Ribes. El fuerte Pio va rebre aquest nom perquè el comandant del Fort era Francesco Pio di Savoia Moura y de Corte Real, un personatge molt poderós que també es coneixia amb el nom de Principe Pio i que a Madrid dona nom, entre altres, a una estació de ferrocarril. El fort tenia la missió protegir Barcelona dels atacs que vinguessin de França, ja que estava a tocar de la carretera de Ribes que era el camí d'entrada a la ciutat des del Vallès. Però ben aviat es va poder veure que la distancia fins a la Ciutadella i, per tant,el seu aïllament, el feien molt vulnerable als atacs

Exposició "Atletic Fort Pienc"

A finals del S. XIX la pràctica d'activitats esportives es comença a generalitzar. Un dels que irromp amb força és el "football" introduït a Barcelona pels membres de la colònia estrangera que havien arribat a ciutat per treballar. A poc a poc es va anar popularitzant i van anar apareixent multitud de clubs als barris i pobles de Catalunya, al mateix temps s'organitzaven campionats, trofeus i tornejos. Un d'ells és l'Atlètic Fort Pienc. No sabem la data exacta de la seva fundació, per alguns va ser el 1915 i d'altres parlen de 1918. Tampoc coneixem massa els seus orígens tot i que creiem que possiblement va començar jugant al bell-mig de la plaça de les Glòries possiblement al camp del Sidral. Sabem que a 1922 jugaven amb el nom de Fortpienc en un solar al carrer Lepant al costat dels corrals de la plaça de toros Monumental en un camp obert i que les porteries i la roba dels jugadors es guardava al “Sol y Sombra” situat a la cruïlla de Marina amb Gran Vi

Preparant l'exposició de l'any 2023

P reparant l'exposició de l'any 2023  Aquest any serà sobre l'estació del Nord i portarà per títol: " Estació del Nord, més de 160 anys d'història" L'Estació del Nord es va inaugurar el 1862 i durant més de 160 anys ha estat testimoni de la  vida de la ciutat i del barri. Per les seves andanes han passat tota classe de mercaderies i viatgers. Alguns il·lustres com el  rei Alfons XIII i d'altres anònims com els soldats que marxaven al front, els refugiats de la  guerra civil o les persones migrants que arribaven a Barcelona buscant una vida millor. L'any 1972 va tancar les portes, ja que la seva activitat va ser absorbida per la nova estació de  Sants. L'edifici va quedar abandonat diversos anys, esperant un nou ús que li retornes la vida. En aquest període d'abandonament es van perdre la majoria dels ornaments modernistes. Després de diversos projectes i propostes fallides, finalment es va restaurar l'edifici pels Jocs  Olímpics de 1992