Arxiu Històric Fort Pienc

  UN INCENDI A TRANSPORTS LABARTA El 21 de setembre de 1978 es va sentir al barri una forta explosió seguida altres explosions i d'un gran incendi a l'empresa Transportes Labarta SL. Aquesta agència de transports estava situada a carretera de Ribes 94, en un tram del carrer, avui desaparegut, molt proper a plaça de les Glòries. Segons el Diario de Barcelona el fet es va produir al voltant de les 7 de la tarda quan el xoc entre un "toro de càrrega" amb uns bidons de pols química va provocar una guspira i hi va haver una gran explosió. L'empresa ho tenia magatzemer per càrrec d'una empresa de Montcada i els havia de traslladar fins a València.       Va haver-hi dues explosions, la primera va ser quan s'estava carregant en un camió un bidó amb 61 kg de nitrocel·lulosa plastificada, que és una substància molt perillosa, altre van ser quan uns 28 bidons de nitrocel·lulosa, en total uns 1700 kgs, van explotar a conseqüència de la primera explosió. Sembla que els

QUAN A FORT PIENC HI HAVIA ESVORANCS El diumenge 20 de setembre de 1964 a les 21.20 h es va produir l'enfonsament de la calçada del Paseo del Emperador Carlos I, avui carrer de la Marina, a l'alçada del número 206 entre els carrers de la Diputació i de Consell de Cent. El forat es va produir, probablement, perquè queia una pluja molt intensa que va fer augmentar molt el volum d'aigua al sistema de clavegueram i per aquest motiu es va acabar enfonsant la volta de la claveguera que passava pel carrer. El forat va ser d'una gran magnitud entre 15 i 20 metre de diàmetre i 6 o 8 metres de profunditat i es va haver de tallar el trànsit fins a la seva reparació. Per sort no hi va haver danys personals tot i que al lloc de l'esvoranc hi havia una parada del troleibús dels números 35 i 40 i un d'ells acabava de passar feia uns moments i per això la parada era buida. La premsa de l'època ho va atribuir a què el carrer estava desert per culpa del mal temps i també... a

L'any 1961 es va estrenar la pel·lícula "West side story". La cinta estava inspirada en un musical que portava el mateix nom i que es representava a Broadway amb gran èxit. L'argument de la pel·lícula estava inspirat en l'obra de Shakespeare "Romeu i Julieta" però ambientada al New York dels anys 50.A Barcelona va arribar precedida d'un gran èxit de públic i també dels 10 Oscars que li havia atorgat l'Acadèmia de Cine de Hollywood. Potser per això l'empresa Balaña la va triar per inaugurar una nova sala de projecció que havia construït, "el cinema Aribau", una sala d'estrena moderna i amb una capacitat de 1175 espectadors. El 7 de desembre de 1962 es va fer la primera projecció del film i cal dir que la van encertar. La pel·lícula va estar en cartell 96 setmanes seguides (fins al 8 d'octubre de 1964). Va ser un gran èxit de públic, la van veure 795.125 espectadors, i econòmic, ja que va recaptar 90 milions de les antigues pe

L'any 1967 el director de cine Antonio Isasi-Isasmendi va rodar una coproducció hispano-americana. Era una pel·lícula sobre un robatori per una banda criminal de un furgó de seguretat considerat inexpugnable; la preparació, la fugida, la relació entre els lladres conformen l'argument  en una barreja d'acció, drama i suspens. A la pel·lícula actuaven actors coneguts a Hollywood com Jack Palance, Elke Sommer,  Lee J.Cobs o Gary Lockwood conjuntament amb altres europeus menys coneguts com a Gustavo Re, Daniel Martin o Carlos Ballesteros per la part espanyola (1).  La pel·lícula que es va estrenar el 1968 amb el nom "Las Vegas,500 millones" en castellà i  " They came to rob Las Vegas" en anglès, va tenir molt d'èxit i guanyar diversos premis. Al 1968 li van atorgar "la Medalla del Circulo de Escritores Cinematográficos" en la categoria de pel·lícula i director i el 1969 va rebre "el Premio San Jorge" a la millor pel·lícula espanyola.