Passa al contingut principal

Entrades

QUAN LA PLAÇA DE LES GLÒRIES ERA LAS VEGAS.

L'any 1967 el director de cine Antonio Isasi-Isasmendi va rodar una coproducció hispano-americana. Era una pel·lícula sobre un robatori per una banda criminal de un furgó de seguretat considerat inexpugnable; la preparació, la fugida, la relació entre els lladres conformen l'argument  en una barreja d'acció, drama i suspens. A la pel·lícula actuaven actors coneguts a Hollywood com Jack Palance, Elke Sommer,  Lee J.Cobs o Gary Lockwood conjuntament amb altres europeus menys coneguts com a Gustavo Re, Daniel Martin o Carlos Ballesteros per la part espanyola (1).  La pel·lícula que es va estrenar el 1968 amb el nom "Las Vegas,500 millones" en castellà i  " They came to rob Las Vegas" en anglès, va tenir molt d'èxit i guanyar diversos premis. Al 1968 li van atorgar "la Medalla del Circulo de Escritores Cinematográficos" en la categoria de pel·lícula i director i el 1969 va rebre "el Premio San Jorge" a la millor pel·lícula espanyola.
Entrades recents

L'ESGLAÓ O DESNIVELL DEL FORT PIENC

  L'ESGLAÓ O DESNIVELL DEL FORT PIENC "Fa uns 25 milions d'anys, amb el trencament de l'antic massís Catalano-Balear, es van produir una sèrie de falles que van configurar el relleu del Pla de Barcelona. Així, al nordoest se situava la Serra de Collserola i al sud-est, un esglaó d'entre 12 i 20 metres (1) que limitava amb el mar. Aquest esglaó es pot observar encara avui, tot i que molt suavitzat. Veure,n més  ...

TORRENT D'EN MARINER

  TORRENT D'EN MARINER El Pla de Barcelona estava creuat per nombrosos torrents i rieres que baixaven de la muntanya fins al mar. Recordem alguns dels noms més coneguts: torrent del Notari, del Bogatell, del Pecat o d'en Mariner i la Riera d'en Malla, de la Magoria o d'Horta...de fet alguns noms, encara avui, els trobem al nomenclàtor de Barcelona.  Veure'n més

Introducció al territori

El Pla de Barcelona ocupa una franja de terreny d'onze quilòmetres de llargada per uns sis d'amplada aproximadament. Són uns 40 quilòmetres quadrats limitats per la Serra de Collserola, el mar Mediterrani i els rius Besos i Llobregat. El territori no sempre ha estat igual i ha sofert nombroses transformacions tant d'origen natural com artificial. Ha canviat el territori i també la línia de la costa. Llegir-ne més

Aquest any no farem l'exposició

L'arxiu us comunica que aquest any 2020 ens serà impossible fer l'exposició que teníem  prevista sobre l'edifici de la Companyia de l'electricitat de la Plaça Malraux i de la introducció de  la llum al nostre barri. L'inici del confinament va començar en un moment clau de la nostra feina. Després la  suspensió de la festa major 2020 i la incertesa de quan es podran recomençar les activitats  quotidianes ens ha portat a pensar que era millor posposar-la pel 2021. Ens sap molt de greu ja que és el primer cop en 18 anys. Des de 2004 hem estat cada any amb  vosaltres recuperant les petites i grans històries del Fort Pienc. Si fos possible recuperaríem alguna de les nostres activitats de carrer algun itinerari o ruta. Mentrestant cuideu-vos molt i si us bé de gust ens podeu seguir per aquest blog, on anem  introduint noves entrades.

Vídeo sobre el nostre barri Fort Pienc

Us presentem un petit vídeo que ha fet  el Centre Cívic Fort Pienc sobre el nostre barri que es titula " Historia de la transformació d'un barri ". És un recull de diverses imatges que estan cedides a l'arxiu pels seus propietaris. Esperem que us agradin i que gaudiu d'un barri que ja no existeix però que molts encara recordarem.  https://www.youtube.com/watch?v=I0IiYXsrHKU&authuser=0

Inauguració de l'itinerari "Fort Pienc amb nom de dona"

El passat diumenge 8 de març, dia de la dona treballadora, l'arxiu va inaugurar un nou itinerari anomenat "Fort Pienc amb nom de dona". La ruta va consistir en un petit passeig per conèixer tres interiors d'illa del barri i la biografia de les tres dones que els donen nom. Vam començar per l'interior d'illa batejat amb el nom de Clotilde Cerdà, coneguda com a Esmeralda Cervantes, una gran arpista i una dona compromesa amb la societat de la seva època. El següent interior va ser el dedicat a Anaïs Napoleon, en realitat Anaïs Tiffon, una fotògrafa i sobretot una gran emprenedora que va saber apostar per les noves tecnologies de la seva època. El tercer i últim interior va ser el dedicat a Paulina Òdena, coneguda com a Lina Òdena, una dona idealista i valenta que va morir molt jove per les seves conviccions i lluitant contra el feixisme. Totes tres, cadascuna dins del seu camp, van lluitar per tenir el seu lloc dins del món. Si voleu saber