Passa al contingut principal

Entrades

III Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona

  Obertes les inscripcions a la III Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona Com ja venim fent des de l'any 2017, l’Arxiu Municipal de Barcelona organitza, cada dos anys, una Jornada de recerca històrica dels barris de la ciutat amb l'objectiu d'aplegar, en un mateix fòrum de debat, les persones de l'àmbit de la investigació local, dels centres d'estudis, professionals de l'arxivística i públic interessat en conèixer, de primera mà, quines són les principals recerques que es duen a terme i els recursos documentals sobre la història de la ciutat que ofereix l'Arxiu. Aquest any, coincidint amb el centenari de l'agregació de Sarrià a la capital catalana l'any 1921, la tercera edició de la Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona proposa reflexionar sobre la configuració municipal de la ciutat des de final del segle XIX fins als nostres dies, amb la participació dels centres d'estudi i recerca de Barcelona. La Jornada tindrà
Entrades recents

Exposició "La Central Catalana de Electricidad"

  La Central Catalana de Electricidad El 1896, la " Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas " va fundar la " Central Catalana de Electricidad SA " per produir electricitat. Per això va construir un edifici a l'avinguda de Vilanova prop de l' Estació del Nord . El projecte es va encarregar a l'arquitecte Pere Falqués i la central va començar a funcionar el 1897. Als seus inicis va ser una central tèrmica productora amb 5 grups de vapor moguts per carbó que produïen corrent altern. En una segona fase,1918, els turboalternadors van quedar fora de servei i l'edifici va deixar de ser una central productora per convertir-se en una estació transformadora/convertidora de corrent altern a corrent continu. En el seu darrer i últim període, l'any 1977, l'edifici quedarà fora de servei perdent definitivament els usos industrials i convertint-se en oficines i un espai pels serveis comercials de "Hidroelèctrica de Catalunya. Avui la part històr

QUAN LA PLAÇA DE LES GLÒRIES ERA LAS VEGAS.

L'any 1967 el director de cine Antonio Isasi-Isasmendi va rodar una coproducció hispano-americana. Era una pel·lícula sobre un robatori per una banda criminal de un furgó de seguretat considerat inexpugnable; la preparació, la fugida, la relació entre els lladres conformen l'argument  en una barreja d'acció, drama i suspens. A la pel·lícula actuaven actors coneguts a Hollywood com Jack Palance, Elke Sommer,  Lee J.Cobs o Gary Lockwood conjuntament amb altres europeus menys coneguts com a Gustavo Re, Daniel Martin o Carlos Ballesteros per la part espanyola (1).  La pel·lícula que es va estrenar el 1968 amb el nom "Las Vegas,500 millones" en castellà i  " They came to rob Las Vegas" en anglès, va tenir molt d'èxit i guanyar diversos premis. Al 1968 li van atorgar "la Medalla del Circulo de Escritores Cinematográficos" en la categoria de pel·lícula i director i el 1969 va rebre "el Premio San Jorge" a la millor pel·lícula espanyola.

L'ESGLAÓ O DESNIVELL DEL FORT PIENC

  L'ESGLAÓ O DESNIVELL DEL FORT PIENC "Fa uns 25 milions d'anys, amb el trencament de l'antic massís Catalano-Balear, es van produir una sèrie de falles que van configurar el relleu del Pla de Barcelona. Així, al nordoest se situava la Serra de Collserola i al sud-est, un esglaó d'entre 12 i 20 metres (1) que limitava amb el mar. Aquest esglaó es pot observar encara avui, tot i que molt suavitzat. Veure,n més  ...

TORRENT D'EN MARINER

  TORRENT D'EN MARINER El Pla de Barcelona estava creuat per nombrosos torrents i rieres que baixaven de la muntanya fins al mar. Recordem alguns dels noms més coneguts: torrent del Notari, del Bogatell, del Pecat o d'en Mariner i la Riera d'en Malla, de la Magoria o d'Horta...de fet alguns noms, encara avui, els trobem al nomenclàtor de Barcelona.  Veure'n més

Introducció al territori

El Pla de Barcelona ocupa una franja de terreny d'onze quilòmetres de llargada per uns sis d'amplada aproximadament. Són uns 40 quilòmetres quadrats limitats per la Serra de Collserola, el mar Mediterrani i els rius Besos i Llobregat. El territori no sempre ha estat igual i ha sofert nombroses transformacions tant d'origen natural com artificial. Ha canviat el territori i també la línia de la costa. Llegir-ne més

Aquest any no farem l'exposició

L'arxiu us comunica que aquest any 2020 ens serà impossible fer l'exposició que teníem  prevista sobre l'edifici de la Companyia de l'electricitat de la Plaça Malraux i de la introducció de  la llum al nostre barri. L'inici del confinament va començar en un moment clau de la nostra feina. Després la  suspensió de la festa major 2020 i la incertesa de quan es podran recomençar les activitats  quotidianes ens ha portat a pensar que era millor posposar-la pel 2021. Ens sap molt de greu ja que és el primer cop en 18 anys. Des de 2004 hem estat cada any amb  vosaltres recuperant les petites i grans històries del Fort Pienc. Si fos possible recuperaríem alguna de les nostres activitats de carrer algun itinerari o ruta. Mentrestant cuideu-vos molt i si us bé de gust ens podeu seguir per aquest blog, on anem  introduint noves entrades.