Curiositats
UN INCENDI A TRANSPORTS LABARTA
El 21 de setembre de 1978 es va sentir al barri una forta explosió seguida altres explosions i d'un gran incendi a l'empresa Transportes Labarta SL.
Aquesta agència de transports estava situada a carretera de Ribes 94, en un tram del carrer, avui desaparegut, molt proper a plaça de les Glòries.
Segons el Diario de Barcelona el fet es va produir al voltant de les 7 de la tarda quan el xoc entre un "toro de càrrega" amb uns bidons de pols química va provocar una guspira i hi va haver una gran explosió. L'empresa ho tenia magatzemer per càrrec d'una empresa de Montcada i els havia de traslladar fins a València.
Va haver-hi dues explosions, la primera va ser quan s'estava carregant en un camió un bidó amb 61 kg de nitrocel·lulosa plastificada, que és una substància molt perillosa, altre van ser quan uns 28 bidons de nitrocel·lulosa, en total uns 1700 kgs, van explotar a conseqüència de la primera explosió.
Sembla que els treballadors que carregaven el camió són els que van poder fugir: un estava molt a prop de la porta i va sortir corrent, els altres dos no van poder per culpa de les flames, però van aconseguir sortir pel sostre.
El foc i l'ona expansiva va enfonsar l'altell que va caure al damunt 4 persones: el gerent i 3 treballadors que s'estaven canviant de roba al vestidor i que ja nova poder sortir.
La deflagració va provocar un incendi amb flames de 25 metres i una fumera que es podia veure fins a la Rambla Catalunya. Tot es va agreujar encara més perquè el magatzem era una nau amb un altell i mobles de fusta, havia 6 furgonetes ja carregades, a la part del darrere hi havia un magatzem de bales de paper i un recinte on es guardaven bombones de butà. Fou un autèntic desastre!.
Van arribar 22 unitats de bombers del parc d'Almogàvers amb 80 homes, que van estar treballant durant 3 hores per apagar el foc i sobretot per evitar que les flames no es propaguessin a les finques veïnes: una farinera, un magatzem de paper "Helios" que estava al darrere i que va quedar totalment destruït. També es van desallotjar els veïns de dues finques en total 86 persones. A les 10 de la nit s'estava valorant el retorn dels veïns a les seves cases.
Després de 3 hores apagant el foc, els bombers van continuar les tasques de recerca dels desapareguts que van anar apareixent a la matinada i l'endemà.
Els treballadors morts eren: Ramon Vela Macia, Emiliano Ruiz Nuñez, Fernando Muñoz Navas i Jaume Herrrero Escudero.
La magnitud del sinistre va fer desplaçar a diverses autoritats com l'alcalde Socias Umbert, el senador Pere Portabella i el nou delegat de serveis de la Guàrdia Urbana. Al lloc també es van apropar familiars i amics dels desapareguts, veïnat i curiosos.
Al Diario Catalunya Exprés s'explica que alguns veïns es van apropar a l'alcalde Socias i li van dir que els bombers ho havien fet malament des del principi perquè haurien d'haver tirat l'aigua des de la part del darrere i evitar que el foc arribes al fons del magatzem. Un advocat Santiago Fontfreda que tenia el despatx molt proper també va dir el mateix.
Tot el barri va quedar commocionat pels fets, alguns veïns encara es recorden, i l'Associació de Veïns de Fort Pienc va decidir suspendre tots els actes que s'havia programat al barri per les festes de la Mercè.
L'Associació de Veïns de Clot va aprofitar per queixar-se de què al seu barri i havia moltes empreses d'aquest tipus i que calia aprovar una normativa per a prohibir aquests emmagatzemats sense control.
La part més anecdòtica de la tragèdia va ser que es va haver de tallar el trànsit de diversos carrers del barri per facilitar les tasques d'extinció. Recordem el garbull de vies que hi havia en aquella època: d'una banda, els vehicles que volien accedir a la Gran Via des de la Diagonal havien de fer un gir amb corba per sota la Gran Via per una via que just passava pel davant del lloc incendiat. D'altra els vehicles que anaven per la Gran Via direcció Mataró passaven pel nus elevat just pel davant i van provocar embussos per culpa l'efecte tafaner.
De fet, a l'alcalde Socias el van haver d'escoltar motos de la Guàrdia Urbana per què pogues accedir al lloc de la tragèdia.
Escrit redactat amb les notícies de La Vanguardia, Diario de Barcelona, Catalunya Exprés i Avui.
QUAN LA PLAÇA DE LES GLÒRIES ERA LAS VEGAS
L'any 1967 el director de cine Antonio Isasi-Isasmendi va rodar una coproducció hispano-americana. Era una pel·lícula sobre un robatori per una banda criminal de un furgó de seguretat considerat inexpugnable; la preparació, la fugida, la relació entre els lladres conformen l'argument en una barreja d'acció, drama i suspens.A la pel·lícula actuaven actors coneguts a Hollywood com Jack Palance, Elke Sommer, Lee J.Cobs o Gary Lockwood conjuntament amb altres europeus menys coneguts com a Gustavo Re, Daniel Martin o Carlos Ballesteros per la part espanyola (1).
La pel·lícula que es va estrenar el 1968 amb el nom "Las Vegas,500 millones" en castellà i " They came to rob Las Vegas" en anglès, va tenir molt d'èxit i guanyar diversos premis. Al 1968 li van atorgar "la Medalla del Circulo de Escritores Cinematográficos" en la categoria de pel·lícula i director i el 1969 va rebre "el Premio San Jorge" a la millor pel·lícula espanyola.
 |
| La Vanguardia 25-10-1968 pag.53 |
El rodatge es va dur a terme a llocs com Califòrnia i Nevada, però també es va fer a Almeria i a Barcelona. És aquí on comença la història que us volem explicar.
Una de les persecucions de la pel·lícula es va gravar a la plaça de les Glòries sota el pont de la Gran Via i a la Diagonal entre Castillejos i Padilla. Si us fixeu d'entre altres podreu reconèixer les cases noves de la Renfe que hi ha a la Diagonal.
L'atracament al furgó de seguretat es produïa just sota el pont. Allí era el lloc on es va gravar com l'interceptaven els vehicles dels lladres i allí va ser on va derrapar el vehicle que va causar l'accident. A la pel·lícula també es pot veure la fugida d'un dels lladres que puja corrent per la rampa de la Gran Via i a l'alçada de Castillejos és abatut per uns trets.
La filmació va ser un esdeveniment al barri i nombrosos veïns es van concentrar sota el pont de les Glòries, al costat de la xurreria, per veure el rodatge de les escenes d'acció. Va ser allí on es va produir un accident que va posar fi a la vida d'un nen i va deixar diversos ferits.
Alguns testimonis presencials ens van explicar el que va passar.
Quan estava rodant una escena en el lateral de la Gran Via sota el pont del nus viari, un dels cotxes havia de bolcar a la corba (2). L'escena es va haver de repetir diverses vegades perquè no acabava de sortir bé, fins que l'última vegada el cotxe no va girar i va continuar en línia recta envestint al públic que mirava (3). El nen que va morir es deia Enrique García i tenia 7 anys estava acompanyat del seu germà que no va patir danys, però si canvi altres dos espectadors José Gilabert de 75 anys i el nen Miguel Sánchez d'11 anys que van resultar ferits i els van haver de traslladar a l'hospital.
El que no sabem és perquè alguns diaris com La Vanguardia (4) van canviar la versió del que havia passat que és molt diferent a la que és la que expliquen els veïns que estaven presents. Quan llegim la notícia al diari veiem que l'explicació que dóna es força inversemblant perquè la zona on es va produir l'accident és totalment plana i no hi ha cap pendent per a on pogues desfrenar-se el cotxe.
(1) Veure la fitxa de la pel·lícula a https://www.filmaffinity.com/es/film292318.html
(2) Molts recordareu el gir acusat que feia el vial.
(3) Testimoni de Cecilio Mallén.
(4) La Vanguardia 17 de desembre de 1967 pag 34.
BIBLIOGRAFIA
Boronat, Gisela - Lago, Xavier - Mayoral, Joan
"Glòries,cruïlla de camins"
Arxiu Històric Fort Pienc
Barcelona 2010
Historia de nuestro cine-Las Vegas 500 millones.
Http://www.rtve.es/alacarta/videos/historia-de-nuestro-cine-hay-matar-presentacion/3239320/
Premios del CEC a la producción española de 1968
htpp://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1968.html
Concesion de los premios de cine San Jorge
htpp://www.hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1969/04/11/102.html
(2) Molts recordareu el gir acusat que feia el vial.
(3) Testimoni de Cecilio Mallén.
(4) La Vanguardia 17 de desembre de 1967 pag 34.
BIBLIOGRAFIA
Boronat, Gisela - Lago, Xavier - Mayoral, Joan
"Glòries,cruïlla de camins"
Arxiu Històric Fort Pienc
Barcelona 2010
Historia de nuestro cine-Las Vegas 500 millones.
Http://www.rtve.es/alacarta/videos/historia-de-nuestro-cine-hay-matar-presentacion/3239320/
Premios del CEC a la producción española de 1968
htpp://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1968.html
Concesion de los premios de cine San Jorge
htpp://www.hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1969/04/11/102.html