Passa al contingut principal

Un incendi a Transports Labarta

 

UN INCENDI A TRANSPORTS LABARTA

El 21 de setembre de 1978 es va sentir al barri una forta explosió seguida altres explosions i d'un gran incendi a l'empresa Transportes Labarta SL.
Aquesta agència de transports estava situada a carretera de Ribes 94, en un tram del carrer, avui desaparegut, molt proper a plaça de les Glòries.
Segons el Diario de Barcelona el fet es va produir al voltant de les 7 de la tarda quan el xoc entre un "toro de càrrega" amb uns bidons de pols química va provocar una guspira i hi va haver una gran explosió. L'empresa ho tenia magatzemer per càrrec d'una empresa de Montcada i els havia de traslladar fins a València.

     




Va haver-hi dues explosions, la primera va ser quan s'estava carregant en un camió un bidó amb 61 kg de nitrocel·lulosa plastificada, que és una substància molt perillosa, altre van ser quan uns 28 bidons de nitrocel·lulosa, en total uns 1700 kgs, van explotar a conseqüència de la primera explosió.
Sembla que els treballadors que carregaven el camió són els que van poder fugir: un estava molt a prop de la porta i va sortir corrent, els altres dos no van poder per culpa de les flames, però van aconseguir sortir pel sostre.

El foc i l'ona expansiva va enfonsar l'altell que va caure al damunt 4 persones: el gerent i 3 treballadors que s'estaven canviant de roba al vestidor i que ja nova poder sortir.

La deflagració va provocar un incendi amb flames de 25 metres i una fumera que es podia veure fins a la Rambla Catalunya. Tot es va agreujar encara més perquè el magatzem era una nau amb un altell i mobles de fusta, havia 6 furgonetes ja carregades, a la part del darrere hi havia un magatzem de bales de paper i un recinte on es guardaven bombones de butà. Fou un autèntic desastre!.

Van arribar 22 unitats de bombers del parc d'Almogàvers amb 80 homes, que van estar treballant durant 3 hores per apagar el foc i sobretot per evitar que les flames no es propaguessin a les finques veïnes: una farinera, un magatzem de paper "Helios" que estava al darrere i que va quedar totalment destruït. També es van desallotjar els veïns de dues finques en total 86 persones. A les 10 de la nit s'estava valorant el retorn dels veïns a les seves cases.



Després de 3 hores apagant el foc, els bombers van continuar les tasques de recerca dels desapareguts que van anar apareixent a la matinada i l'endemà.
Els treballadors morts eren: Ramon Vela Macia, Emiliano Ruiz Nuñez, Fernando Muñoz Navas i Jaume Herrrero Escudero.

La magnitud del sinistre va fer desplaçar a diverses autoritats com l'alcalde Socias Umbert, el senador Pere Portabella i el nou delegat de serveis de la Guàrdia Urbana. Al lloc també es van apropar familiars i amics dels desapareguts, veïnat i curiosos.

Al Diario Catalunya Exprés s'explica que alguns veïns es van apropar a l'alcalde Socias i li van dir que els bombers ho havien fet malament des del principi perquè haurien d'haver tirat l'aigua des de la part del darrere i evitar que el foc arribes al fons del magatzem. Un advocat Santiago Fontfreda que tenia el despatx molt proper també va dir el mateix.


Tot el barri va quedar commocionat pels fets, alguns veïns encara es recorden, i l'Associació de Veïns de Fort Pienc va decidir suspendre tots els actes que s'havia programat al barri per les festes de la Mercè.

L'Associació de Veïns de Clot va aprofitar per queixar-se de què al seu barri i havia moltes empreses d'aquest tipus i que calia aprovar una normativa per a prohibir aquests emmagatzemats sense control.

La part més anecdòtica de la tragèdia va ser que es va haver de tallar el trànsit de diversos carrers del barri per facilitar les tasques d'extinció. Recordem el garbull de vies que hi havia en aquella època: d'una banda, els vehicles que volien accedir a la Gran Via des de la Diagonal havien de fer un gir amb corba per sota la Gran Via per una via que just passava pel davant del lloc incendiat. D'altra els vehicles que anaven per la Gran Via direcció Mataró passaven pel nus elevat just pel davant i van provocar embussos per culpa l'efecte tafaner.
De fet, a l'alcalde Socias el van haver d'escoltar motos de la Guàrdia Urbana per què pogues accedir al lloc de la tragèdia. 

Escrit redactat amb les notícies de La Vanguardia, Diario de Barcelona, Catalunya Exprés i Avui. 


Entrades populars d'aquest blog

El Nom del nostre barri

Molta gent ens pregunta perquè el nostre barri es diu Fort Pienc. Ara mateix us ho explicarem: El 1714, quan Barcelona va caure davant de les tropes Borbòniques, i es va firmar el Decret de Nova Planta, Felip V va fer construir la Ciutadella i dos petits forts més: el fuerte de Don Carlos que estava a la Barceloneta, i el fuerte Pio que estava a la confluència de Marina, Alí Bei, Ausias Marc i la carretera de Ribes. El fuerte Pio va rebre aquest nom perquè el comandant del Fort era Francesco Pio di Savoia Moura y de Corte Real, un personatge molt poderós que també es coneixia amb el nom de Principe Pio i que a Madrid dona nom, entre altres, a una estació de ferrocarril. El fort tenia la missió protegir Barcelona dels atacs que vinguessin de França, ja que estava a tocar de la carretera de Ribes que era el camí d'entrada a la ciutat des del Vallès. Però ben aviat es va poder veure que la distancia fins a la Ciutadella i, per tant,el seu aïllament, el feien molt vulnerable als atacs

Exposició "La Central Catalana de Electricidad"

  La Central Catalana de Electricidad El 1896, la " Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas " va fundar la " Central Catalana de Electricidad SA " per produir electricitat. Per això va construir un edifici a l'avinguda de Vilanova prop de l' Estació del Nord . El projecte es va encarregar a l'arquitecte Pere Falqués i la central va començar a funcionar el 1897. Als seus inicis va ser una central tèrmica productora amb 5 grups de vapor moguts per carbó que produïen corrent altern. En una segona fase,1918, els turboalternadors van quedar fora de servei i l'edifici va deixar de ser una central productora per convertir-se en una estació transformadora/convertidora de corrent altern a corrent continu. En el seu darrer i últim període, l'any 1977, l'edifici quedarà fora de servei perdent definitivament els usos industrials i convertint-se en oficines i un espai pels serveis comercials de "Hidroelèctrica de Catalunya. Avui la part històr

Publicació del llibre "Fort Pienc, ahir i avui"

Desprès de 4 anys de treball, l'Arxiu Històric Fort Pienc edita, amb el suport del Districte de L'Eixample, el seu primer llibre. Com es descriu a la introducció: "L'AHFP treu a la llum aquest llibre amb la voluntat de donar a conèixer als nostre veïns i veïnes els grans canvis que ha sofert el nostre barri en els últims 30 anys" El llibre és un recull de fotografies comparatives : abans i desprès, així a la plana esquerra es veu la fotografia antiga i a la dreta s'ha intentat reproduir la mateixa imatge en els primers mesos de l'any 2004. No ha estat fàcil,ens hem adonat de la quantitat de arbres i mobiliari urbà que ens tots aquests anys han poblat els nostres carrers i places que han feta que moltes vegades sigui difícil reproduir el mateix angle. Totes les imatges antigues, excepte dues que són postals, són donació de veïns del barri. Les noves han estat fetes pels mateixos veïns o pels autors de llibre: Joan Mayoral i Gisela