L'any 1961 es va estrenar la pel·lícula "West side story". La cinta estava inspirada en un musical que portava el mateix nom i que es representava a Broadway amb gran èxit. L'argument de la pel·lícula estava inspirat en l'obra de Shakespeare "Romeu i Julieta" però ambientada al New York dels anys 50.A Barcelona va arribar precedida d'un gran èxit de públic i també dels 10 Oscars que li havia atorgat l'Acadèmia de Cine de Hollywood. Potser per això l'empresa Balaña la va triar per inaugurar una nova sala de projecció que havia construït, "el cinema Aribau", una sala d'estrena moderna i amb una capacitat de 1175 espectadors.
El 7 de desembre de 1962 es va fer la primera projecció del film i cal dir que la van encertar. La pel·lícula va estar en cartell 96 setmanes seguides (fins al 8 d'octubre de 1964). Va ser un gran èxit de públic, la van veure 795.125 espectadors, i econòmic, ja que va recaptar 90 milions de les antigues pessetes, uns 173.896 € actuals. Pensem que en aquells moments una entrada de cinema d'estrena costava 36 pessetes és a dir 0,20 €.
Algunes de les cançons de la cinta es van fer molt populars i sonaven molt sovint a la ràdio i aquí apareix en Salvador Escamilla. Molt conegut com a locutor radiofònic amb el seu programa Radioscope i el seu: "Bon dia, Catalunya" però potser no tants recorden la seva faceta de cantant i la seva tasca d'impulsor de la nova cançó. I és de la feina de cantant a la qual ens referirem en aquest article.
Escamilla havia format part d'un grup anomenat "Los millonarios de la canción" i també treballava com a doblador de pel·lícules: "Mary Poppins", "My fair lady" i....sembla que també de "West side story". L'any 1963 va versionar en català quatre de les cançons més conegudes de la pel·lícula
encapçalades per "Maria". La foto de la portada del disc va ser feta pel fotògraf Oriol Maspons i el lloc triat per semblar New York va ser a la rampa d'un túnel de la plaça de les Glòries.
Concretament el que es va construir quan es va aixecar la rampa de la Gran Via i es va suprimir el pas a nivell de Ribes/Gran Via l'any 1961.
Era un túnel de formigó i si accedia per una rampa, però la seva inclinació i la manca de desaigües, només hi havia una reixa al mig del passadís feia que cada vegada que plovia fort, el túnel quedes inundat. Això obligava els veïns a creuar la via del tren en superfície passant per un forat, fet expressament, a la tanca de protecció de la via. Un temps més tard, com a resposta a les nombroses queixes, el túnel es va dividir en dues parts: un tros va quedar igual i a l'altre es va fer una passarel·la d'obra molt més aixecada que permetia passar quan el túnel estava inundat, però l'elevació del terra no va anar acompanyada d'una elevació del sostre i aquest tram tenia molt poca alçada per això s'havia de passar arronsat i amb el cap cot.
Aquest pas es va mantenir sense canvis fins a 1972/1973 quan es va obrir la Gran Via, es van fer altres accessos aleshores el túnel es va cobrir i va ser substituït per un pont elevat, però no ha desaparegut, ja que continua soterrat junt amb les vies a 5 metres de profunditat.
BIBLIOGRAFIA
Boronat-Lago-Mayoral
Glòries:cruïlla de camins
Arxiu històric Fort Pienc
www.raco.cat
ca.wikipedia.org/wiki/Cine_Aribau
ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Escamilla_i_Gómez
/www.lavanguardia.com/cultura/20080330/53448973854/muere-salvador-escamilla-locutor-y-periodista-promotor-de-la-nova-canco.html
www.elperiodico.com/es/sociedad/20080330/fallece-77-anos-salvador-escamilla-56319
www.parecequefueayer.espaciolatino.com/Radioscope.html