Passa al contingut principal

QUAN LA PLAÇA DE LES GLÒRIES VA SER NEW YORK

L'any 1961 es va estrenar la pel·lícula "West side story". La cinta estava inspirada en un musical que portava el mateix nom i que es representava a Broadway amb gran èxit. L'argument de la pel·lícula estava inspirat en l'obra de Shakespeare "Romeu i Julieta" però ambientada al New York dels anys 50.A Barcelona va arribar precedida d'un gran èxit de públic i també dels 10 Oscars que li havia atorgat l'Acadèmia de Cine de Hollywood. Potser per això l'empresa Balaña la va triar per inaugurar una nova sala de projecció que havia construït, "el cinema Aribau", una sala d'estrena moderna i amb una capacitat de 1175 espectadors.


El 7 de desembre de 1962 es va fer la primera projecció del film i cal dir que la van encertar. La pel·lícula va estar en cartell 96 setmanes seguides (fins al 8 d'octubre de 1964). Va ser un gran èxit de públic, la van veure 795.125 espectadors, i econòmic, ja que va recaptar 90 milions de les antigues pessetes, uns 173.896 € actuals. Pensem que en aquells moments una entrada de cinema d'estrena costava 36 pessetes és a dir 0,20 €.

Algunes de les cançons de la cinta es van fer molt populars i sonaven molt sovint a la ràdio i aquí apareix en Salvador Escamilla. Molt conegut com a locutor radiofònic amb el seu programa Radioscope i el seu: "Bon dia, Catalunya" però potser no tants recorden la seva faceta de cantant i la seva tasca d'impulsor de la nova cançó. I és de la feina de cantant a la qual ens referirem en aquest article.

Escamilla havia format part d'un grup anomenat "Los millonarios de la canción" i també treballava com a doblador de pel·lícules: "Mary Poppins", "My fair lady" i....sembla que també de "West side story". L'any 1963 va versionar en català quatre de les cançons més conegudes de la pel·lícula
encapçalades per "Maria". La foto de la portada del disc va ser feta pel fotògraf Oriol Maspons i el lloc triat per semblar New York va ser a la rampa d'un túnel de la plaça de les Glòries.
Concretament el que es va construir quan es va aixecar la rampa de la Gran Via i es va suprimir el pas a nivell de Ribes/Gran Via l'any 1961.




Era un túnel de formigó i si accedia per una rampa, però la seva inclinació i la manca de desaigües, només hi havia una reixa al mig del passadís feia que cada vegada que plovia fort, el túnel quedes inundat. Això obligava els veïns a creuar la via del tren en superfície passant per un forat, fet expressament, a la tanca de protecció de la via. Un temps més tard, com a resposta a les nombroses queixes, el túnel es va dividir en dues parts: un tros va quedar igual i a l'altre es va fer una passarel·la d'obra molt més aixecada que permetia passar quan el túnel estava inundat, però l'elevació del terra no va anar acompanyada d'una elevació del sostre i aquest tram tenia molt poca alçada per això s'havia de passar arronsat i amb el cap cot.

Aquest pas es va mantenir sense canvis fins a 1972/1973 quan es va obrir la Gran Via, es van fer altres accessos aleshores el túnel es va cobrir i va ser substituït per un pont elevat, però no ha desaparegut, ja que continua soterrat junt amb les vies a 5 metres de profunditat.


BIBLIOGRAFIA

Boronat-Lago-Mayoral
Glòries:cruïlla de camins
Arxiu històric Fort Pienc

www.raco.cat

ca.wikipedia.org/wiki/Cine_Aribau

ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Escamilla_i_Gómez

/www.lavanguardia.com/cultura/20080330/53448973854/muere-salvador-escamilla-locutor-y-periodista-promotor-de-la-nova-canco.html

www.elperiodico.com/es/sociedad/20080330/fallece-77-anos-salvador-escamilla-56319

www.parecequefueayer.espaciolatino.com/Radioscope.html

Entrades populars d'aquest blog

El Nom del nostre barri

Molta gent ens pregunta perquè el nostre barri es diu Fort Pienc. Ara mateix us ho explicarem: El 1714, quan Barcelona va caure davant de les tropes Borbòniques, i es va firmar el Decret de Nova Planta, Felip V va fer construir la Ciutadella i dos petits forts més: el fuerte de Don Carlos que estava a la Barceloneta, i el fuerte Pio que estava a la confluència de Marina, Alí Bei, Ausias Marc i la carretera de Ribes. El fuerte Pio va rebre aquest nom perquè el comandant del Fort era Francesco Pio di Savoia Moura y de Corte Real, un personatge molt poderós que també es coneixia amb el nom de Principe Pio i que a Madrid dona nom, entre altres, a una estació de ferrocarril. El fort tenia la missió protegir Barcelona dels atacs que vinguessin de França, ja que estava a tocar de la carretera de Ribes que era el camí d'entrada a la ciutat des del Vallès. Però ben aviat es va poder veure que la distancia fins a la Ciutadella i, per tant,el seu aïllament, el feien molt vulnerable als atacs

Publicació del llibre "Fort Pienc, ahir i avui"

Desprès de 4 anys de treball, l'Arxiu Històric Fort Pienc edita, amb el suport del Districte de L'Eixample, el seu primer llibre. Com es descriu a la introducció: "L'AHFP treu a la llum aquest llibre amb la voluntat de donar a conèixer als nostre veïns i veïnes els grans canvis que ha sofert el nostre barri en els últims 30 anys" El llibre és un recull de fotografies comparatives : abans i desprès, així a la plana esquerra es veu la fotografia antiga i a la dreta s'ha intentat reproduir la mateixa imatge en els primers mesos de l'any 2004. No ha estat fàcil,ens hem adonat de la quantitat de arbres i mobiliari urbà que ens tots aquests anys han poblat els nostres carrers i places que han feta que moltes vegades sigui difícil reproduir el mateix angle. Totes les imatges antigues, excepte dues que són postals, són donació de veïns del barri. Les noves han estat fetes pels mateixos veïns o pels autors de llibre: Joan Mayoral i Gisela

Exposició "La Central Catalana de Electricidad"

  La Central Catalana de Electricidad El 1896, la " Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas " va fundar la " Central Catalana de Electricidad SA " per produir electricitat. Per això va construir un edifici a l'avinguda de Vilanova prop de l' Estació del Nord . El projecte es va encarregar a l'arquitecte Pere Falqués i la central va començar a funcionar el 1897. Als seus inicis va ser una central tèrmica productora amb 5 grups de vapor moguts per carbó que produïen corrent altern. En una segona fase,1918, els turboalternadors van quedar fora de servei i l'edifici va deixar de ser una central productora per convertir-se en una estació transformadora/convertidora de corrent altern a corrent continu. En el seu darrer i últim període, l'any 1977, l'edifici quedarà fora de servei perdent definitivament els usos industrials i convertint-se en oficines i un espai pels serveis comercials de "Hidroelèctrica de Catalunya. Avui la part històr