Salta al contingut principal

Esvoranc al carrer Marina

QUAN A FORT PIENC HI HAVIA ESVORANCS

El diumenge 20 de setembre de 1964 a les 21.20 h es va produir l'enfonsament de la calçada del Paseo del Emperador Carlos I, avui carrer de la Marina, a l'alçada del número 206 entre els carrers de la Diputació i de Consell de Cent.

El forat es va produir, probablement, perquè queia una pluja molt intensa que va fer augmentar molt el volum d'aigua al sistema de clavegueram i per aquest motiu es va acabar enfonsant la volta de la claveguera que passava pel carrer.

El forat va ser d'una gran magnitud entre 15 i 20 metre de diàmetre i 6 o 8 metres de profunditat i es va haver de tallar el trànsit fins a la seva reparació.

Per sort no hi va haver danys personals tot i que al lloc de l'esvoranc hi havia una parada del troleibús dels números 35 i 40 i un d'ells acabava de passar feia uns moments i per això la parada era buida. La premsa de l'època ho va atribuir a què el carrer estava desert per culpa del mal temps i també... a la sort (1).

L'Ajuntament va haver d'accelerar la seva reparació, ja que quedava la claveguera a cel obert, i també en previsió a les destrosses que podien provocar noves pluges.

A "El Noticiero Universal" s'afirmava "los Sres Cabré y Bueno, Teniente Alcalde y Delegado de urbanismo respectivamente, han efectuado durante el dia de ayer detenidas visitas de inspección ,ordenando que se trabaje ininterrupidamente, incluso hoy festividad de Ntra Sra de la Merced, con acumulación de todos los elementos mecánicos compatibles con la seguridad y extensión de la zona afectada y de los medios de prevención aplicables sucesivamente para prevenir la mayor amplitud de daños que una fuerte lluvia pudiera causar" (2).

Alguns veïns ens van explicar que es van posar sacs per desviar l'aigua, però que va tornar a ploure fort i la pluja se'ls va emportar i els van haver de tornar a posar.

Tot i les primeres notícies a la premsa sobre la rapidesa a l'hora de fer la reparació sembla que aquesta va durar molts mesos i per poder arreglar l'esvoranc va caldre eixamplar encara més el forat i també es va haver de reforçar tot el subsol del carrer per evitar que tornes a passar.

El nostre agraïment als Srs. Julian Rubio, Alfons Sánchez i Joan Solé Vallespín, autor de la fotografia, la seva colaboració i les seves explicacions sobre tot el que va passar.

(1) El Noticiero Universal martes 22 de septiembre de 1964 pàgina19

(2) El Noticiero Universal miércoles 23 de septiembre de 1964 pàgina 15



Entrades populars d'aquest blog

El Nom del nostre barri

Molta gent ens pregunta perquè el nostre barri es diu Fort Pienc. Ara mateix us ho explicarem: El 1714, quan Barcelona va caure davant de les tropes Borbòniques, i es va firmar el Decret de Nova Planta, Felip V va fer construir la Ciutadella i dos petits forts més: el fuerte de Don Carlos que estava a la Barceloneta, i el fuerte Pio que estava a la confluència de Marina, Alí Bei, Ausias Marc i la carretera de Ribes. El fuerte Pio va rebre aquest nom perquè el comandant del Fort era Francesco Pio di Savoia Moura y de Corte Real, un personatge molt poderós que també es coneixia amb el nom de Principe Pio i que a Madrid dona nom, entre altres, a una estació de ferrocarril. El fort tenia la missió protegir Barcelona dels atacs que vinguessin de França, ja que estava a tocar de la carretera de Ribes que era el camí d'entrada a la ciutat des del Vallès. Però ben aviat es va poder veure que la distancia fins a la Ciutadella i, per tant,el seu aïllament, el feien molt vulnerable als atacs ...

Inauguració de l'exposició "El Fort Pienc industrial. S. XIX-S. XX"

Inaugurada l'esposició  "El Fort Pienc industrial. S. XIX-S. al CC Ateneu Fort Pienc 17/06/2024 El dijous 13 de juny es va inaugurar l'exposició de l'arxiu: "El Fort Pienc industrial. S. XIX-S. XX" on es fa un recorregut pel passat industrial de barri, un gran desconegut per la major part del veïnat. La inauguració va estar molt animada i ens va acompanyar la Mercè Tatjer geògrafa i historiadora que ens ha donat molt suport en el procés de recerca. També va assistir alguns dels familiars dels propietaris de les empreses que ens han proporcionat molta de la informació que hem usat en l'exposició ì des d'aquí volem agrair als Camps (de Camps i Fabrés), a Imma Panyella (Aldrufeu Hermanos) i a Salvador Gil (Laurendor) la seva ajuda incondicional quan els hi vam demanar. Per a aquesta exposició hem pogut recopilar 273 empreses de diverses èpoques i les hem situat al damunt d'uns plànols. Per fer-ho més fàcil hem dividit el barri en tres zones: la prime...

Un projectil de la guerra civil al carrer Consell de Cent

Un projectil no explosionat Tot i fer més de vuitanta-sis anys que es va acabar la guerra civil, de tant en tant encara ens trobem amb algunes sorpreses inesperades.  Això és el que ha passat al carrer de Consell de Cent 472 quan l'enderroc de la nau, a on es fabricaven els billars Escardibul , per construir-hi un nou edifici d'habitatges, ha fet sortir a la llum un projectil no explosionat de la guerra civil provinent d'un dels bombardejos que va patir la ciutat.  Com és natural les obres es va haver d'aturar, i els Mossos d'Esquadra van intervenir per valorar estat en què es trobava la bomba, mirar que no hi hagués cap altra més i retirar-la de l'emplaçament amb seguretat.  El projectil trobat pertanyia, probablement, al bombardeig del dissabte 13 de febrer de 1937 conegut popularment com "el bombardeig del Canarias" (1) , un dels més recordats per la població de Barcelona, després del fatídic bombardeig del 17,18 i 19 de març de 1938. La raó d'...