Un projectil no explosionat
Tot i fer més de vuitanta-sis anys que es va acabar la guerra civil, de tant en tant encara ens trobem amb algunes sorpreses inesperades.
Això és el que ha passat al carrer de Consell de Cent 472 quan l'enderroc de la nau, a on es fabricaven els billars Escardibul, per construir-hi un nou edifici d'habitatges, ha fet sortir a la llum un projectil no explosionat de la guerra civil provinent d'un dels bombardejos que va patir la ciutat.
Com és natural les obres es va haver d'aturar, i els Mossos d'Esquadra van intervenir per valorar estat en què es trobava la bomba, mirar que no hi hagués cap altra més i retirar-la de l'emplaçament amb seguretat.
El projectil trobat pertanyia, probablement, al bombardeig del dissabte 13 de febrer de 1937 conegut popularment com "el bombardeig del Canarias"(1), un dels més recordats per la població de Barcelona, després del fatídic bombardeig del 17,18 i 19 de març de 1938. La raó d'aquests record, és que durant molts anys va ser considerat com la primera agressió que va rebre Barcelona des del mar.
En realitat no va ser així per què ja a finals del 1936 i a principis de 1937 la ciutat havia sofert diversos atacs marítims (2) què, o no van arribar a terra o només havien causat petits danys materials.
L'atac del 13 de febrer és el primer cop que un bombardeig causa víctimes a la població civil i és també molt recordat perquè va fer que la ciutadania s'adones que la guerra estava a prop i que la rereguarda no era segura. En l'atac van morir 16 persones i hi van quedar ferides 20 més. La llista de finats va créixer, ja que dos dels ferits van morir unes hores més tard.
L'enterrament de les víctimes es va fer el 16 de febrer i va ser presidit pel president de la Generalitat Lluís Companys i altres membres del govern. El seguici fúnebre amb els 18 taüts va desfilar per la Diagonal i el passeig de Gràcia acompanyats d'una multitud de barcelonins que van voler acompanyar als morts en una mostra de dol popular.
L'atac anava dirigit a la fàbrica Elizalde que estava situada a l'illa del passeig de Sant Joan entre Còrsega, Rosselló i Bailèn i que fabricava motors d'aviació, bombes aèries i mines submarines. El vaixell atacant es va situar en enfront de la costa entre el Poble Nou i el Pont de Marina i d'allí va començar a disparar. Els projectils van creuar mitja Barcelona per arribar al seu destí (3).
A les 10 de la nit ,a 3/4 10 segons el llibre Perill de bombardeig!, i sense cap alarma prèvia es van començar a sentir explosions llunyanes que van pujar de volum, acompanyades de xiulets i espetecs. Segons el mateix llibre, "Van ser 24 canonades disparades en tres sèries de vuit, durant 20 minuts". L'alarma no es va aixecar fins a les dues, a 3/4 d'onze segons el llibre Perill de bombardeig! I l'atac va ser repel·lit des de la costa.
L'Elizalde no va quedar gaire afectada (4) però si ho va ser la zona baixa de Gràcia i una part de l'Eixample Dret, ja que els edificis en alguns casos van parar la trajectòria d'alguns projectils i en altres casos van rebre alguns trets desviats.
Segur que algun d'aquests últims correspondria al trobat a Consell de Cent 472, que seria company del qual van tocar Consell de Cent 452, on hi havia una fàbrica de material de guerra, i el de Consell de Cent 461 que estava just al davant. Al primer li van ocasionar danys amb runa parcial i al segon només petits desperfectes. També van ocasionar danys a la línia del tramvia del proper carrer Nàpols i els bombers van haver de sufocar dos incendis.
Al dia següent, tot i que la premsa no especificava molt concretament els llocs, molts barcelonins es van desplaçar per veure de prop els estralls causats pel bombardeig i les autoritats van començar a prendre mesures urgents per protegir a la població.
.jpeg)
(1) Estudis posteriors van donar a conèixer que no era possible que fos aquest vaixell perquè no duia aquesta munició. Que havia de ser o l'Eugenio de Savoia o el Luigi Cadorna.
Finalment, s'ha donat per bo que l'autor real va ser l'Eugenio de Savoia.
(2) Els projectils marítims no cauen al damunt de l'objectiu com ho fan els aeris, solquen el cel buscant el seu objectiu i aquell dia molts barcelonins els van veure passar per damunt dels seus caps i de les seves cases.
(3) Tot i que en algun lloc com l'article de la Mercè Ibarz al "Núvol" diu que sí que ho va estar.
(4) Van ser 5 impactes.
Les fotografies han estat cedides per Graciela Fernández Gallart.
Bibliografia:
Albertí, Santiago i Elisenda.
Perill de bombardeig!. Barcelona sota les bombes (1936-1939).
Ed Albertí.
Barcelona 2004.
Topografia de la destrucció. Els bombardejos de Barcelona durant la guerra civil ( 1936-1939).
Ajuntament de Barcelona
Barcelona 2018.
https://aboriginemag.com/efemerides/13-de-febrer-de-1937-primer-bombardeig-sobre-barcelona/
Roger Goncé, Joan (2018) "Febrer de 1937: primer bombardeig sobre Barcelona",Ab Origine
Magazine, Efemèrides(13 Febrer) [en línia].
El primer bombardeo llegó de alta mar https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20220213/8052102/barcelona-bombardeos-bombardeos-maritimos-bombas-guerra-civil-eugenio-di-savoia.html
https://www.nuvol.com/llibres/13-de-febrer-de-1937-6984
https://www.albasud.org/blog/ca/1750/bombas-sobre-barcelona-el-refugio-307-del-poble-sec