Salta al contingut principal

Inaugurada l'exposició “Memòries del Sol y Sombra”

Inauguració de l’exposició “Memòries del Sol y Sombra” al Centre Cívic - Ateneu Fort Pienc


5/06/2025

El dijous 5 de juny, es va inaugurar l’exposició “Memòries del Sol y Sombra”, organitzada per l’Arxiu Històric, al CC Ateneu Fort Pienc. L’exposició vol recordar un bar llegendari al barri, que, durant més de 70 anys, es va ubicar al xamfrà de la Gran Via amb el carrer Marina. Actualment, el local encara existeix, però s’hi desenvolupen d’altres activitats.

La mostra recull diferents fotografies del bar, majoritàriament cedides per les famílies que el van regentar durant dues etapes diferents: la primera, des de la seva fundació per Ramon Segalés, cap a l’any 1910 i una segona, a partir de finals dels anys 50, quan se’n van fer càrrec les famílies Barba i Coll, fins al seu tancament, a finals dels anys 70. Volem agrair a aquestes famílies, la seva col·laboració activa amb aportacions i ajuda que han permès mostrar la història del Sol y Sombra.

A la inauguració, que va comptar amb força afluència de públic, hi va assistir Teresa Bigas, neta de Ramon Segalés, que ha cedit molt material del fons familiar i ens ha explicat moltes anècdotes sobre el Sol y Sombra, que s’han recollit a l’exposició. En els parlaments inaugurals, hi van intervenir la directora del Centre Cívic, la consellera del barri de Fort Pienc i els membres de l’Arxiu Històric

L’exposició explica la història del bar des dels seus inicis i mostra la seva evolució, passant per les diverses ampliacions i reformes del negoci, en paral·lel a l’evolució del barri -que cada cop acollia més habitants- i dels nous hàbits de la societat. Compta amb 36 fotografies, ordenades cronològicament. N’hi ha de l’interior del bar; de la terrassa a peu de carrer; de la terrassa superior on, en la primera època, s’hi feien festes i ball a l’estiu i en la segona, s’hi projectaven pel·lícules, esdevenint el primer precedent de “cinema a la fresca” del barri; així com també, del frontó que Ramon Segalés va fer en un edifici annex i on també, s’hi feien espectacles i “varietés”, com acrediten els cartells que formen part de la mostra. També, s’hi exhibeix algun material original de quan el bar estava en funcionament i s’hi ha recreat un racó de l’interior del Sol y Sombra.

El Sol y Sombra –o Soly, com se’l coneixia al barri-, a part de la seva vinculació amb el món taurí, va ser un referent per al veïnat que hi anava a fer el vermut, a ballar, hi celebrava banquets i comunions, anava al cinema les nits d’estiu o, simplement, era un lloc de trobada per als joves del barri, quan acabaven la jornada laboral o acadèmica, tal i com ens van comentar alguns dels assistents a la inauguració. En definitiva, va quedar palès que les persones que vivien al barri en aquella època, encara el recorden amb estima.

Us convidem, doncs, a visitar l’exposició, que estarà oberta fins el 17 de juliol, i a participar a les activitats complementàries: dues visites comentades que es faran els dies 10 i 18 de juny i un “tribut” al primer cinema a la fresca del barri, el dia 26 de juny, en el context de la inauguració del cicle de cinema a la fresca que es fa a la plaça Fort Pienc, organitzat per l’ICUB i el Centre Cívic.















Entrades populars d'aquest blog

El Nom del nostre barri

Molta gent ens pregunta perquè el nostre barri es diu Fort Pienc. Ara mateix us ho explicarem: El 1714, quan Barcelona va caure davant de les tropes Borbòniques, i es va firmar el Decret de Nova Planta, Felip V va fer construir la Ciutadella i dos petits forts més: el fuerte de Don Carlos que estava a la Barceloneta, i el fuerte Pio que estava a la confluència de Marina, Alí Bei, Ausias Marc i la carretera de Ribes. El fuerte Pio va rebre aquest nom perquè el comandant del Fort era Francesco Pio di Savoia Moura y de Corte Real, un personatge molt poderós que també es coneixia amb el nom de Principe Pio i que a Madrid dona nom, entre altres, a una estació de ferrocarril. El fort tenia la missió protegir Barcelona dels atacs que vinguessin de França, ja que estava a tocar de la carretera de Ribes que era el camí d'entrada a la ciutat des del Vallès. Però ben aviat es va poder veure que la distancia fins a la Ciutadella i, per tant,el seu aïllament, el feien molt vulnerable als atacs ...

Inauguració de l'exposició "El Fort Pienc industrial. S. XIX-S. XX"

Inaugurada l'esposició  "El Fort Pienc industrial. S. XIX-S. al CC Ateneu Fort Pienc 17/06/2024 El dijous 13 de juny es va inaugurar l'exposició de l'arxiu: "El Fort Pienc industrial. S. XIX-S. XX" on es fa un recorregut pel passat industrial de barri, un gran desconegut per la major part del veïnat. La inauguració va estar molt animada i ens va acompanyar la Mercè Tatjer geògrafa i historiadora que ens ha donat molt suport en el procés de recerca. També va assistir alguns dels familiars dels propietaris de les empreses que ens han proporcionat molta de la informació que hem usat en l'exposició ì des d'aquí volem agrair als Camps (de Camps i Fabrés), a Imma Panyella (Aldrufeu Hermanos) i a Salvador Gil (Laurendor) la seva ajuda incondicional quan els hi vam demanar. Per a aquesta exposició hem pogut recopilar 273 empreses de diverses èpoques i les hem situat al damunt d'uns plànols. Per fer-ho més fàcil hem dividit el barri en tres zones: la prime...

Un projectil de la guerra civil al carrer Consell de Cent

Un projectil no explosionat Tot i fer més de vuitanta-sis anys que es va acabar la guerra civil, de tant en tant encara ens trobem amb algunes sorpreses inesperades.  Això és el que ha passat al carrer de Consell de Cent 472 quan l'enderroc de la nau, a on es fabricaven els billars Escardibul , per construir-hi un nou edifici d'habitatges, ha fet sortir a la llum un projectil no explosionat de la guerra civil provinent d'un dels bombardejos que va patir la ciutat.  Com és natural les obres es va haver d'aturar, i els Mossos d'Esquadra van intervenir per valorar estat en què es trobava la bomba, mirar que no hi hagués cap altra més i retirar-la de l'emplaçament amb seguretat.  El projectil trobat pertanyia, probablement, al bombardeig del dissabte 13 de febrer de 1937 conegut popularment com "el bombardeig del Canarias" (1) , un dels més recordats per la població de Barcelona, després del fatídic bombardeig del 17,18 i 19 de març de 1938. La raó d'...