Passa al contingut principal

Gaudir l'Exposició Espai i Festa

Encara sou a temps per gaudir  l'exposició "Espai i Festa".

Podreu fer un recorregut per la llarga tradició d'ornamentar els carrers i l'espai públic que ocupa "la festa" i veure quina ha estat la seva evolució al llarg dels anys. Des dels seus inicis fins a l'actualitat.

L'origen dels guarniments s'origina en la tradició d'engalanar places i carrers per les festes parroquials, l'arribada d'alguna personalitat important a la població o la celebració de les festivitats i grans diades com les festes de Nadal o el Corpus.
Els altarets o guarniments que es feien dins de l'església o ermita continuaven al carrer en forma de catifes de flors i enramades en balcons, finestres i portalades.

Els nous pensaments i els canvis socials de finals del S. XIX van fer que a principi del S. XX apareguis un nou model festiu on la funció de l'església perdia pes a les celebracions i els estaments obrers i mestrals prenien un nou protagonisme. Això va fer que els guarniments anessin perdent la seva connotació sagrada i aristocràtica i que les festes prenguessin un caràcter més popular i festiu. Així els ornaments  va passar a tenir una funció merament decorativa i escenogràfica, sense cap connotació religiosa, i es va obrir una porta a la fantasia i imaginació.

Els guarniments estan presents a tota la festa: als carrers i a les places. La seva funció és múltiple, ja que transformen l'espai quotidià dels veïns i criden a la festa a tothom. 

De guarniments  se'n poden trobar de diverses classes: a terra en catifes, fent de sostre com garlandes, banderoles, fanalets, penjolls, banderes, etc..o als balcons i finestres amb senyeres i domassos. Poden estar en un lloc concret o estendre's pels carrers i així delimitar la festa. Uns altres ornaments molt importants són els arcs o portalades que marquen el lloc d'entrada a la festa.

Amb el pas del temps els guarniments es van anar transformant i el paper va substituir als vegetals tant pel seu preu com per varietat de colors o la facilitat a l'hora de manipular-lo. Posteriorment es va introduir el plàstic i actualment s'utilitza tota mena de materials des d'envasos de plàstic re-utilitzats, residus industrials, xapes, etc. Sempre en funció de la imaginació i les habilitats dels seus creadors.

Ja per acabar ens agradaria ressaltar que tots aquests guarniments serien inviables sense la participació d'un veïnat entregat que treballa preparar-los i que dedica moltes hores del seu temps d'oci per fer-ho.  Aquesta feina conjunta crea un espai de trobada i solidaritat entre els veïns/es i sobretot aconsegueix crear un sentiment de pertinença a una comunitat o barri. 

Ells són els veritables protagonistes de la festa i des d'aqui els volem retre homenatge.

Espai i festa


Espai i festa

Espai i festa

Entrades populars d'aquest blog

El Nom del nostre barri

Molta gent ens pregunta perquè el nostre barri es diu Fort Pienc. Ara mateix us ho explicarem: El 1714, quan Barcelona va caure davant de les tropes Borbòniques, i es va firmar el Decret de Nova Planta, Felip V va fer construir la Ciutadella i dos petits forts més: el fuerte de Don Carlos que estava a la Barceloneta, i el fuerte Pio que estava a la confluència de Marina, Alí Bei, Ausias Marc i la carretera de Ribes. El fuerte Pio va rebre aquest nom perquè el comandant del Fort era Francesco Pio di Savoia Moura y de Corte Real, un personatge molt poderós que també es coneixia amb el nom de Principe Pio i que a Madrid dona nom, entre altres, a una estació de ferrocarril. El fort tenia la missió protegir Barcelona dels atacs que vinguessin de França, ja que estava a tocar de la carretera de Ribes que era el camí d'entrada a la ciutat des del Vallès. Però ben aviat es va poder veure que la distancia fins a la Ciutadella i, per tant,el seu aïllament, el feien molt vulnerable als atacs

Publicació del llibre "Fort Pienc, ahir i avui"

Desprès de 4 anys de treball, l'Arxiu Històric Fort Pienc edita, amb el suport del Districte de L'Eixample, el seu primer llibre. Com es descriu a la introducció: "L'AHFP treu a la llum aquest llibre amb la voluntat de donar a conèixer als nostre veïns i veïnes els grans canvis que ha sofert el nostre barri en els últims 30 anys" El llibre és un recull de fotografies comparatives : abans i desprès, així a la plana esquerra es veu la fotografia antiga i a la dreta s'ha intentat reproduir la mateixa imatge en els primers mesos de l'any 2004. No ha estat fàcil,ens hem adonat de la quantitat de arbres i mobiliari urbà que ens tots aquests anys han poblat els nostres carrers i places que han feta que moltes vegades sigui difícil reproduir el mateix angle. Totes les imatges antigues, excepte dues que són postals, són donació de veïns del barri. Les noves han estat fetes pels mateixos veïns o pels autors de llibre: Joan Mayoral i Gisela

Exposició "La Central Catalana de Electricidad"

  La Central Catalana de Electricidad El 1896, la " Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas " va fundar la " Central Catalana de Electricidad SA " per produir electricitat. Per això va construir un edifici a l'avinguda de Vilanova prop de l' Estació del Nord . El projecte es va encarregar a l'arquitecte Pere Falqués i la central va començar a funcionar el 1897. Als seus inicis va ser una central tèrmica productora amb 5 grups de vapor moguts per carbó que produïen corrent altern. En una segona fase,1918, els turboalternadors van quedar fora de servei i l'edifici va deixar de ser una central productora per convertir-se en una estació transformadora/convertidora de corrent altern a corrent continu. En el seu darrer i últim període, l'any 1977, l'edifici quedarà fora de servei perdent definitivament els usos industrials i convertint-se en oficines i un espai pels serveis comercials de "Hidroelèctrica de Catalunya. Avui la part històr