Salta al contingut principal

Gaudir l'Exposició Espai i Festa

Encara sou a temps per gaudir  l'exposició "Espai i Festa".

Podreu fer un recorregut per la llarga tradició d'ornamentar els carrers i l'espai públic que ocupa "la festa" i veure quina ha estat la seva evolució al llarg dels anys. Des dels seus inicis fins a l'actualitat.

L'origen dels guarniments s'origina en la tradició d'engalanar places i carrers per les festes parroquials, l'arribada d'alguna personalitat important a la població o la celebració de les festivitats i grans diades com les festes de Nadal o el Corpus.
Els altarets o guarniments que es feien dins de l'església o ermita continuaven al carrer en forma de catifes de flors i enramades en balcons, finestres i portalades.

Els nous pensaments i els canvis socials de finals del S. XIX van fer que a principi del S. XX apareguis un nou model festiu on la funció de l'església perdia pes a les celebracions i els estaments obrers i mestrals prenien un nou protagonisme. Això va fer que els guarniments anessin perdent la seva connotació sagrada i aristocràtica i que les festes prenguessin un caràcter més popular i festiu. Així els ornaments  va passar a tenir una funció merament decorativa i escenogràfica, sense cap connotació religiosa, i es va obrir una porta a la fantasia i imaginació.

Els guarniments estan presents a tota la festa: als carrers i a les places. La seva funció és múltiple, ja que transformen l'espai quotidià dels veïns i criden a la festa a tothom. 

De guarniments  se'n poden trobar de diverses classes: a terra en catifes, fent de sostre com garlandes, banderoles, fanalets, penjolls, banderes, etc..o als balcons i finestres amb senyeres i domassos. Poden estar en un lloc concret o estendre's pels carrers i així delimitar la festa. Uns altres ornaments molt importants són els arcs o portalades que marquen el lloc d'entrada a la festa.

Amb el pas del temps els guarniments es van anar transformant i el paper va substituir als vegetals tant pel seu preu com per varietat de colors o la facilitat a l'hora de manipular-lo. Posteriorment es va introduir el plàstic i actualment s'utilitza tota mena de materials des d'envasos de plàstic re-utilitzats, residus industrials, xapes, etc. Sempre en funció de la imaginació i les habilitats dels seus creadors.

Ja per acabar ens agradaria ressaltar que tots aquests guarniments serien inviables sense la participació d'un veïnat entregat que treballa preparar-los i que dedica moltes hores del seu temps d'oci per fer-ho.  Aquesta feina conjunta crea un espai de trobada i solidaritat entre els veïns/es i sobretot aconsegueix crear un sentiment de pertinença a una comunitat o barri. 

Ells són els veritables protagonistes de la festa i des d'aqui els volem retre homenatge.

Espai i festa


Espai i festa

Espai i festa

Entrades populars d'aquest blog

El Nom del nostre barri

Molta gent ens pregunta perquè el nostre barri es diu Fort Pienc. Ara mateix us ho explicarem: El 1714, quan Barcelona va caure davant de les tropes Borbòniques, i es va firmar el Decret de Nova Planta, Felip V va fer construir la Ciutadella i dos petits forts més: el fuerte de Don Carlos que estava a la Barceloneta, i el fuerte Pio que estava a la confluència de Marina, Alí Bei, Ausias Marc i la carretera de Ribes. El fuerte Pio va rebre aquest nom perquè el comandant del Fort era Francesco Pio di Savoia Moura y de Corte Real, un personatge molt poderós que també es coneixia amb el nom de Principe Pio i que a Madrid dona nom, entre altres, a una estació de ferrocarril. El fort tenia la missió protegir Barcelona dels atacs que vinguessin de França, ja que estava a tocar de la carretera de Ribes que era el camí d'entrada a la ciutat des del Vallès. Però ben aviat es va poder veure que la distancia fins a la Ciutadella i, per tant,el seu aïllament, el feien molt vulnerable als atacs ...

Un projectil de la guerra civil al carrer Consell de Cent

Un projectil no explosionat Tot i fer més de vuitanta-sis anys que es va acabar la guerra civil, de tant en tant encara ens trobem amb algunes sorpreses inesperades.  Això és el que ha passat al carrer de Consell de Cent 472 quan l'enderroc de la nau, a on es fabricaven els billars Escardibul , per construir-hi un nou edifici d'habitatges, ha fet sortir a la llum un projectil no explosionat de la guerra civil provinent d'un dels bombardejos que va patir la ciutat.  Com és natural les obres es va haver d'aturar, i els Mossos d'Esquadra van intervenir per valorar estat en què es trobava la bomba, mirar que no hi hagués cap altra més i retirar-la de l'emplaçament amb seguretat.  El projectil trobat pertanyia, probablement, al bombardeig del dissabte 13 de febrer de 1937 conegut popularment com "el bombardeig del Canarias" (1) , un dels més recordats per la població de Barcelona, després del fatídic bombardeig del 17,18 i 19 de març de 1938. La raó d'...

Exposició "Atletic Fort Pienc"

A finals del S. XIX la pràctica d'activitats esportives es comença a generalitzar. Un dels que irromp amb força és el "football" introduït a Barcelona pels membres de la colònia estrangera que havien arribat a ciutat per treballar. A poc a poc es va anar popularitzant i van anar apareixent multitud de clubs als barris i pobles de Catalunya, al mateix temps s'organitzaven campionats, trofeus i tornejos. Un d'ells és l'Atlètic Fort Pienc. No sabem la data exacta de la seva fundació, per alguns va ser el 1915 i d'altres parlen de 1918. Tampoc coneixem massa els seus orígens tot i que creiem que possiblement va començar jugant al bell-mig de la plaça de les Glòries possiblement al camp del Sidral. Sabem que a 1922 jugaven amb el nom de Fortpienc en un solar al carrer Lepant al costat dels corrals de la plaça de toros Monumental en un camp obert i que les porteries i la roba dels jugadors es guardava al “Sol y Sombra” situat a la cruïlla de Marina amb Gran Vi...