Passa al contingut principal

Guia per descobrir el Fort Pienc

L'Arxiu ha estat col·laborant amb les dues rutes pel barri que acaba d'editar l'Ajuntament de Barcelona-Districte de l'Eixample.

Són dues rutes on es barregen edificis emblemàtics, equipaments culturals, places i un llarg nombre d'espais... un tastet del nostre barri.
La primera ruta de color fúcsia comença a la plaça Tetuan baixa pel passeig de Sant Joan fins a l'Arc de Triomf i continua pel carrer de Ribes passant per la plaça Malraux, Fort Pienc, Parc de l'Estació del Nord i  acaba al pont de Marina.

La segona ruta de color verd comença a la plaça de les arts, continua per Meridiana fins als Encants Nous, Castillejos, Gran Via, Monumental, Marina, Escola Ramon Llull i acaba a la plaça Pablo Neruda, ja al barri de la Sagrada Família on hi ha una mitgera decorada amb figures d'artistes, escriptors i personatges coneguts.

Si les voleu fer haureu d'aconseguir el fulletó que s'ha editat o descarregar-vos la informació de la ruta al següent enllaç ajuntament,

http://ajuntament.barcelona.cat/casalsgentgransantmarti/user/28/noticia/807345

De moment no esta previst fer visites comentades.

Aqui us deixem també un enllaç de la noticia a BTV:

https://beteve.cat/historia/guia-ruta-fort-pienc-districte-eixample/




Entrades populars d'aquest blog

El Nom del nostre barri

Molta gent ens pregunta perquè el nostre barri es diu Fort Pienc. Ara mateix us ho explicarem: El 1714, quan Barcelona va caure davant de les tropes Borbòniques, i es va firmar el Decret de Nova Planta, Felip V va fer construir la Ciutadella i dos petits forts més: el fuerte de Don Carlos que estava a la Barceloneta, i el fuerte Pio que estava a la confluència de Marina, Alí Bei, Ausias Marc i la carretera de Ribes. El fuerte Pio va rebre aquest nom perquè el comandant del Fort era Francesco Pio di Savoia Moura y de Corte Real, un personatge molt poderós que també es coneixia amb el nom de Principe Pio i que a Madrid dona nom, entre altres, a una estació de ferrocarril. El fort tenia la missió protegir Barcelona dels atacs que vinguessin de França, ja que estava a tocar de la carretera de Ribes que era el camí d'entrada a la ciutat des del Vallès. Però ben aviat es va poder veure que la distancia fins a la Ciutadella i, per tant,el seu aïllament, el feien molt vulnerable als atacs

Publicació del llibre "Fort Pienc, ahir i avui"

Desprès de 4 anys de treball, l'Arxiu Històric Fort Pienc edita, amb el suport del Districte de L'Eixample, el seu primer llibre. Com es descriu a la introducció: "L'AHFP treu a la llum aquest llibre amb la voluntat de donar a conèixer als nostre veïns i veïnes els grans canvis que ha sofert el nostre barri en els últims 30 anys" El llibre és un recull de fotografies comparatives : abans i desprès, així a la plana esquerra es veu la fotografia antiga i a la dreta s'ha intentat reproduir la mateixa imatge en els primers mesos de l'any 2004. No ha estat fàcil,ens hem adonat de la quantitat de arbres i mobiliari urbà que ens tots aquests anys han poblat els nostres carrers i places que han feta que moltes vegades sigui difícil reproduir el mateix angle. Totes les imatges antigues, excepte dues que són postals, són donació de veïns del barri. Les noves han estat fetes pels mateixos veïns o pels autors de llibre: Joan Mayoral i Gisela

Exposició "La Central Catalana de Electricidad"

  La Central Catalana de Electricidad El 1896, la " Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas " va fundar la " Central Catalana de Electricidad SA " per produir electricitat. Per això va construir un edifici a l'avinguda de Vilanova prop de l' Estació del Nord . El projecte es va encarregar a l'arquitecte Pere Falqués i la central va començar a funcionar el 1897. Als seus inicis va ser una central tèrmica productora amb 5 grups de vapor moguts per carbó que produïen corrent altern. En una segona fase,1918, els turboalternadors van quedar fora de servei i l'edifici va deixar de ser una central productora per convertir-se en una estació transformadora/convertidora de corrent altern a corrent continu. En el seu darrer i últim període, l'any 1977, l'edifici quedarà fora de servei perdent definitivament els usos industrials i convertint-se en oficines i un espai pels serveis comercials de "Hidroelèctrica de Catalunya. Avui la part històr