Passa al contingut principal

Exposició Cubs a la plaça de les Glòries








Si passeu per la plaça de les Glòries segurament us hauran cridat l'atenció unes estructures quadrades de gran format.

Es una exposició que l'Ajuntament de Barcelona mitjançant el Departament de Projectes Estratègics i Comunicació Foment de Ciutat, SA i de dinamització de Glòries inaugurarà properament.

El seu propòsit és donar una mica de vida a l'entorn de la plaça que amb les obres de reforma esta força complicat.

En aquesta exposició han participat els tres arxius que treballen al voltant de la plaça: Arxiu Històric del Poble Nou, Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa i l'Arxiu Històric Fort Pienc amb la coordinació de l'Observatori de la Vida Quotidiana.



Són 7 estructures metàl·liques, que nosaltres anomenem cubs, repartides al voltant de la plaça.

Cada cub esta dedicat a un tema concret.

  • Nº1 Pas a nivell de Ribes amb plaça de les Glòries.
  • Nº2 Les barraques.
  • Nº3 Avinguda Meridiana.
  • Nº4 La Farinera del Clot.
  • Nº5 La Hispano Olivetti.
  • Nº6 La plaça.
  • Nº7 Els Encants Vells.

    El proper 11 de febrer us convidem a la inauguració del   itinerari (entorn) (glòries)


         



Entrades populars d'aquest blog

El Nom del nostre barri

Molta gent ens pregunta perquè el nostre barri es diu Fort Pienc. Ara mateix us ho explicarem: El 1714, quan Barcelona va caure davant de les tropes Borbòniques, i es va firmar el Decret de Nova Planta, Felip V va fer construir la Ciutadella i dos petits forts més: el fuerte de Don Carlos que estava a la Barceloneta, i el fuerte Pio que estava a la confluència de Marina, Alí Bei, Ausias Marc i la carretera de Ribes. El fuerte Pio va rebre aquest nom perquè el comandant del Fort era Francesco Pio di Savoia Moura y de Corte Real, un personatge molt poderós que també es coneixia amb el nom de Principe Pio i que a Madrid dona nom, entre altres, a una estació de ferrocarril. El fort tenia la missió protegir Barcelona dels atacs que vinguessin de França, ja que estava a tocar de la carretera de Ribes que era el camí d'entrada a la ciutat des del Vallès. Però ben aviat es va poder veure que la distancia fins a la Ciutadella i, per tant,el seu aïllament, el feien molt vulnerable als atacs

Publicació del llibre "Fort Pienc, ahir i avui"

Desprès de 4 anys de treball, l'Arxiu Històric Fort Pienc edita, amb el suport del Districte de L'Eixample, el seu primer llibre. Com es descriu a la introducció: "L'AHFP treu a la llum aquest llibre amb la voluntat de donar a conèixer als nostre veïns i veïnes els grans canvis que ha sofert el nostre barri en els últims 30 anys" El llibre és un recull de fotografies comparatives : abans i desprès, així a la plana esquerra es veu la fotografia antiga i a la dreta s'ha intentat reproduir la mateixa imatge en els primers mesos de l'any 2004. No ha estat fàcil,ens hem adonat de la quantitat de arbres i mobiliari urbà que ens tots aquests anys han poblat els nostres carrers i places que han feta que moltes vegades sigui difícil reproduir el mateix angle. Totes les imatges antigues, excepte dues que són postals, són donació de veïns del barri. Les noves han estat fetes pels mateixos veïns o pels autors de llibre: Joan Mayoral i Gisela

Exposició "La Central Catalana de Electricidad"

  La Central Catalana de Electricidad El 1896, la " Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas " va fundar la " Central Catalana de Electricidad SA " per produir electricitat. Per això va construir un edifici a l'avinguda de Vilanova prop de l' Estació del Nord . El projecte es va encarregar a l'arquitecte Pere Falqués i la central va començar a funcionar el 1897. Als seus inicis va ser una central tèrmica productora amb 5 grups de vapor moguts per carbó que produïen corrent altern. En una segona fase,1918, els turboalternadors van quedar fora de servei i l'edifici va deixar de ser una central productora per convertir-se en una estació transformadora/convertidora de corrent altern a corrent continu. En el seu darrer i últim període, l'any 1977, l'edifici quedarà fora de servei perdent definitivament els usos industrials i convertint-se en oficines i un espai pels serveis comercials de "Hidroelèctrica de Catalunya. Avui la part històr