Passa al contingut principal

Publicació del nou llibre Glòries: Cruïlla de Camins

Amb una mica de retard publiquem el llibre de “Glòries, cruïlla de camins”.
És el recull ampliat de l'exposició del mateix nom que es va inaugurar al centre cívic Ateneu Fort Pienc, el mes de juny del 2009 i que durant l' any 2010 es va poder veure a Casa Golferics, a Cotxeres Borrell i al centre cívic de Sagrada Família.
Al llibre podreu trobar tots els plànols, les fotografies i els texts que van acompanyar l'exposició ampliats i enriquits, d'aquesta manera es pot seguir l’evolució de la plaça des fa 15.000 anys i fins 1976.

La publicació era un treball pendent al que li ha costat molt veure la llum i no per manca de ganes. El llibre ha sortit gràcies a la petita subvenció que rebem del Districte però sobretot al treball desinteressat d'alguns veïns del nostre barri que l'han compaginat i corregit : Francesc Torruella, Helder Farrés i Paula Jarrin.
També dels veïns i veïnes de Fort Pienc que ens van cedir les seves fotografies, ens van explicar les seves vivències de la plaça i han permès a l'arxiu recuperar una memòria no escrita.
Un especial record pel nostre company i amic Martí Colomer que ens va deixar abans de veure publicades aquestes pàgines per les que tant va treballar i lluitar.


El llibre el podeu comprar al preu de 15,00€ en aquestes botigues del barri.
  • Agora: Castillejos,181
  • Alvarez: Casp/Sicília
  • Barnaclip: Consell de Cent, 468


Entrades populars d'aquest blog

El Nom del nostre barri

Molta gent ens pregunta perquè el nostre barri es diu Fort Pienc. Ara mateix us ho explicarem: El 1714, quan Barcelona va caure davant de les tropes Borbòniques, i es va firmar el Decret de Nova Planta, Felip V va fer construir la Ciutadella i dos petits forts més: el fuerte de Don Carlos que estava a la Barceloneta, i el fuerte Pio que estava a la confluència de Marina, Alí Bei, Ausias Marc i la carretera de Ribes. El fuerte Pio va rebre aquest nom perquè el comandant del Fort era Francesco Pio di Savoia Moura y de Corte Real, un personatge molt poderós que també es coneixia amb el nom de Principe Pio i que a Madrid dona nom, entre altres, a una estació de ferrocarril. El fort tenia la missió protegir Barcelona dels atacs que vinguessin de França, ja que estava a tocar de la carretera de Ribes que era el camí d'entrada a la ciutat des del Vallès. Però ben aviat es va poder veure que la distancia fins a la Ciutadella i, per tant,el seu aïllament, el feien molt vulnerable als atacs

Publicació del llibre "Fort Pienc, ahir i avui"

Desprès de 4 anys de treball, l'Arxiu Històric Fort Pienc edita, amb el suport del Districte de L'Eixample, el seu primer llibre. Com es descriu a la introducció: "L'AHFP treu a la llum aquest llibre amb la voluntat de donar a conèixer als nostre veïns i veïnes els grans canvis que ha sofert el nostre barri en els últims 30 anys" El llibre és un recull de fotografies comparatives : abans i desprès, així a la plana esquerra es veu la fotografia antiga i a la dreta s'ha intentat reproduir la mateixa imatge en els primers mesos de l'any 2004. No ha estat fàcil,ens hem adonat de la quantitat de arbres i mobiliari urbà que ens tots aquests anys han poblat els nostres carrers i places que han feta que moltes vegades sigui difícil reproduir el mateix angle. Totes les imatges antigues, excepte dues que són postals, són donació de veïns del barri. Les noves han estat fetes pels mateixos veïns o pels autors de llibre: Joan Mayoral i Gisela

Exposició "La Central Catalana de Electricidad"

  La Central Catalana de Electricidad El 1896, la " Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas " va fundar la " Central Catalana de Electricidad SA " per produir electricitat. Per això va construir un edifici a l'avinguda de Vilanova prop de l' Estació del Nord . El projecte es va encarregar a l'arquitecte Pere Falqués i la central va començar a funcionar el 1897. Als seus inicis va ser una central tèrmica productora amb 5 grups de vapor moguts per carbó que produïen corrent altern. En una segona fase,1918, els turboalternadors van quedar fora de servei i l'edifici va deixar de ser una central productora per convertir-se en una estació transformadora/convertidora de corrent altern a corrent continu. En el seu darrer i últim període, l'any 1977, l'edifici quedarà fora de servei perdent definitivament els usos industrials i convertint-se en oficines i un espai pels serveis comercials de "Hidroelèctrica de Catalunya. Avui la part històr