Passa al contingut principal

Any Cerdà 2009 - 2010

Ara fa 150 anys, el 7 de juny de 1859, s’aprovava el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, obra d’una de les ments barcelonines més lúcides d'aquell moment:  l'enginyer Ildefons Cerdà.

En aquell moment en què Barcelona encara estava comprimida dins d'unes muralles, Cerdà va ser capaç preveure no sols una nova ciutat més igualitària amb carrers airejats i serveis públics accessibles, sinó que també va veure la necessitat de fer carrers prou amples i capaços d'encabir el pas dels nous vehicles de transport que el futur havia de portar. La seva figura va ser molt qüestionada i incompresa, de vegades pensem que encara  ho és ara, però cal reconèixer que els seus nombrosos encerts encara resulten vàlids avui en dia a molts llocs de la ciutat.

Barcelona no podia deixar passar aquest aniversari: El Pla Cerdà va representar un abans i un després per a la nostra ciutat, que va fer un salt urbanístic similar al les grans ciutats europees del moment com París o Viena. Ens atreviríem a dir que el Pla Cerdà és l’ADN de la Barcelona moderna tot i que a molts llocs no s'ha pogut o volgut aplicar... però això seria un altra entrada.

Per tot això, des de l’Ajuntament s'ha decidit declarar el 2009 com l’Any Cerdà. Durant dotze mesos i fins juny del 2010, Barcelona s'omplirà d’activitats , actes i exposicions per commemorar-lo. A baix us deixem l'enllaç amb totes les activitats.



L'arxiu participarà en les activitats complementàries ja que l'exposició "Glòries, cruïlla de camins" que inaugurem el pròxim 7 de juny parla de la plaça de les Glòries, un indret que Cerdà va crear i pensar com a centre de Barcelona, era el lloc on s'havien de creuar els seus tres carrers principals: Diagonal, Gran Via i Meridiana. Cap dels altres projectes que es van presentar al concurs preveia cap plaça aquell l'indret que en aquells moments eren camps de correu creuats per rierols.

Us animem a gaudir de les activitats de l'any Cerdà i sobretot de l'exposició que s'inaugura dijous vinent.

Entrades populars d'aquest blog

El Nom del nostre barri

Molta gent ens pregunta perquè el nostre barri es diu Fort Pienc. Ara mateix us ho explicarem: El 1714, quan Barcelona va caure davant de les tropes Borbòniques, i es va firmar el Decret de Nova Planta, Felip V va fer construir la Ciutadella i dos petits forts més: el fuerte de Don Carlos que estava a la Barceloneta, i el fuerte Pio que estava a la confluència de Marina, Alí Bei, Ausias Marc i la carretera de Ribes. El fuerte Pio va rebre aquest nom perquè el comandant del Fort era Francesco Pio di Savoia Moura y de Corte Real, un personatge molt poderós que també es coneixia amb el nom de Principe Pio i que a Madrid dona nom, entre altres, a una estació de ferrocarril. El fort tenia la missió protegir Barcelona dels atacs que vinguessin de França, ja que estava a tocar de la carretera de Ribes que era el camí d'entrada a la ciutat des del Vallès. Però ben aviat es va poder veure que la distancia fins a la Ciutadella i, per tant,el seu aïllament, el feien molt vulnerable als atacs

Publicació del llibre "Fort Pienc, ahir i avui"

Desprès de 4 anys de treball, l'Arxiu Històric Fort Pienc edita, amb el suport del Districte de L'Eixample, el seu primer llibre. Com es descriu a la introducció: "L'AHFP treu a la llum aquest llibre amb la voluntat de donar a conèixer als nostre veïns i veïnes els grans canvis que ha sofert el nostre barri en els últims 30 anys" El llibre és un recull de fotografies comparatives : abans i desprès, així a la plana esquerra es veu la fotografia antiga i a la dreta s'ha intentat reproduir la mateixa imatge en els primers mesos de l'any 2004. No ha estat fàcil,ens hem adonat de la quantitat de arbres i mobiliari urbà que ens tots aquests anys han poblat els nostres carrers i places que han feta que moltes vegades sigui difícil reproduir el mateix angle. Totes les imatges antigues, excepte dues que són postals, són donació de veïns del barri. Les noves han estat fetes pels mateixos veïns o pels autors de llibre: Joan Mayoral i Gisela

Exposició "La Central Catalana de Electricidad"

  La Central Catalana de Electricidad El 1896, la " Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas " va fundar la " Central Catalana de Electricidad SA " per produir electricitat. Per això va construir un edifici a l'avinguda de Vilanova prop de l' Estació del Nord . El projecte es va encarregar a l'arquitecte Pere Falqués i la central va començar a funcionar el 1897. Als seus inicis va ser una central tèrmica productora amb 5 grups de vapor moguts per carbó que produïen corrent altern. En una segona fase,1918, els turboalternadors van quedar fora de servei i l'edifici va deixar de ser una central productora per convertir-se en una estació transformadora/convertidora de corrent altern a corrent continu. En el seu darrer i últim període, l'any 1977, l'edifici quedarà fora de servei perdent definitivament els usos industrials i convertint-se en oficines i un espai pels serveis comercials de "Hidroelèctrica de Catalunya. Avui la part històr