A finals del S. XIX la pràctica d'activitats esportives es comença a generalitzar. Un dels que irromp amb força és el "football" introduït a Barcelona pels membres de la colònia estrangera que havien arribat a ciutat per treballar.
A poc a poc es va anar popularitzant i van anar apareixent multitud de clubs als barris i pobles de Catalunya, al mateix temps s'organitzaven campionats, trofeus i tornejos. Un d'ells és l'Atlètic Fort Pienc.
No sabem la data exacta de la seva fundació, per alguns va ser el 1915 i d'altres parlen de 1918. Tampoc coneixem massa els seus orígens tot i que creiem que possiblement va començar jugant al bell-mig de la plaça de les Glòries possiblement al camp del Sidral.
Sabem que a 1922 jugaven amb el nom de Fortpienc en un solar al carrer Lepant al costat dels corrals de la plaça de toros Monumental en un camp obert i que les porteries i la roba dels jugadors es guardava al “Sol y Sombra” situat a la cruïlla de Marina amb Gran Via i que era la seva seu social i que en aquells moments ja era un equip conegut amb seguidors.
El juny de 1922 l'equip és va fusionar amb el “Club Deportiu Avant” que tenia el seu camp al carrer Almogavers just al davant dels molls de descàrrega de bestiar de l'Estació del Nord, d'aquesta fusió naixerà la “Unio Sportiva Avant Forpienc” i que el 1927 es convertirà en “Unió Esportiva Atlètic Fortpienc”
La necessitat de tenir un camp tancat era molt gran i el 8 de juny de 1925 es va inaugurar el camp del carrer Enamorats.
En aquest camp començarà l'època més esplendorosa del club que culminarà la temporada 1928-1929 quan es converteix en el campió de Catalunya amateur. Que és el màxim guardó aconseguit pel club en tota la seva història.
Però el fitxatge dels millors jugadors per part de clubs com el Barça primer i la guerra civil després van estroncar la brillant trajectòria del club.
Acabada la guerra el club va haver de canviar el seu nom dos cops: la primera vegada l'any 1939 quan es va haver de canviar el nom C.D. Nacional i fins i tot l'uniforme que va passar a ser blanc. La segona va ser el 1942 quan va passar a dir-se “Club Atletico Fuertepio” i va poder recuperar és seu uniforme habitual vermell i blau.
El 1950 el club va rebre la notificació de què havien de deixar el camp del carrer Enamorats per l'obertura del carrer Aragó. El club va romandre algun any més amb el camp petit però finalment va haver de marxar.
A partir d'aquest moment “el Forpi” passarà per diversos camps de la ciutat i fins i tot de Sant Just Desvern i això marcarà l'inici del seu declivi. El club va perdre la seva funció social i aglutinadora: els seguidors anaven a fer-la petar al bar social, els diumenges es feia el vermut... només els més afeccionats el seguien.
El 1977 el Fortpienc va poder tornar al seu barri gràcies al tancament de l'Estació del Nord i a la reivindicació de l'Associació de Veïns Fort Pienc perquè aquest es convertissin en equipaments i zones verdes. Va ser la mateixa Associació qui va arranjar dos camps als terrenys on aquest i d'altres clubs van poder jugar fins a la construcció del camp de Marina en el lloc on abans estaven les vies del tren.
El Fortpienc no va poder tornar a ser mai el club potent que havia estat als seus inicis: el fet d'haver de jugar i entrenar en un camp compartit, els problemes econòmics i la manca de suport social van fer que el club s'anés esllanguint fins que es va acabar dissolent entre el 2015 i 2017.
En el moment de la seva desaparició era l'entitat més antiga del barri.
