Passa al contingut principal

Exposició Nevada del 62 a Centre Cívic Ateneu Fort Pienc




La nit del 24 de desembre de 1962, va caure una nevada que va cobrir tota Barcelona amb més de 40cm de neu, en alguns llocs fins va arribar fins a 80 cm.

A l'endemà, la ciutat va despertar tota blanca...res no funcionava i els veïns es van haver d'organitzar per treure la neu dels terrats i dels carrers, pel menjar i fins hi tot la gent va acaparar els aliments de les botigues..

Va ser un dies estranys tot recordem les fotos dels esquiadors a la plaça Catalunya o al carrer Balmes. Però no tot va ser bucòlic: les urgències dels hospitals van quedar col·lapsades per la gent que patinava sobre el gel i fins hi tot en algun centre es va haver de racionar el guix per manca d'existències,la policia havia de portar a l'hospital a les dones que es posaven de part o als malalts.

Durant uns dies la ciutat va estar col·lapsada i serveis bàsics com la recollida de brossa no es van poder fer.. Finalment l'Alcalde Porcioles va demanar ajudar a Andreu Claret, un exiliat a Andorra, que va portar les seves màquines llevaneus que van obrir pas fins a Barcelona mentre eren aclamades per allí on passaven.

Va ser un fet molt especial i resulta curiós veure com tothom té algun record o anècdota per explicar encara que al 1962 encara no haguera nascut.

Del 9 al 19 de juny de 2004
de dilluns a dissabte, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00h
Inauguració: dimecres 9 de juny a les 20h.

Centre Cívic Ateneu Fort Pienc
Ribes, 14 - 08013 - Barcelona
Metro L1, Arc de Triomf
Tel 93 232 78 27

Entrades populars d'aquest blog

El Nom del nostre barri

Molta gent ens pregunta perquè el nostre barri es diu Fort Pienc. Ara mateix us ho explicarem: El 1714, quan Barcelona va caure davant de les tropes Borbòniques, i es va firmar el Decret de Nova Planta, Felip V va fer construir la Ciutadella i dos petits forts més: el fuerte de Don Carlos que estava a la Barceloneta, i el fuerte Pio que estava a la confluència de Marina, Alí Bei, Ausias Marc i la carretera de Ribes. El fuerte Pio va rebre aquest nom perquè el comandant del Fort era Francesco Pio di Savoia Moura y de Corte Real, un personatge molt poderós que també es coneixia amb el nom de Principe Pio i que a Madrid dona nom, entre altres, a una estació de ferrocarril. El fort tenia la missió protegir Barcelona dels atacs que vinguessin de França, ja que estava a tocar de la carretera de Ribes que era el camí d'entrada a la ciutat des del Vallès. Però ben aviat es va poder veure que la distancia fins a la Ciutadella i, per tant,el seu aïllament, el feien molt vulnerable als atacs

Publicació del llibre "Fort Pienc, ahir i avui"

Desprès de 4 anys de treball, l'Arxiu Històric Fort Pienc edita, amb el suport del Districte de L'Eixample, el seu primer llibre. Com es descriu a la introducció: "L'AHFP treu a la llum aquest llibre amb la voluntat de donar a conèixer als nostre veïns i veïnes els grans canvis que ha sofert el nostre barri en els últims 30 anys" El llibre és un recull de fotografies comparatives : abans i desprès, així a la plana esquerra es veu la fotografia antiga i a la dreta s'ha intentat reproduir la mateixa imatge en els primers mesos de l'any 2004. No ha estat fàcil,ens hem adonat de la quantitat de arbres i mobiliari urbà que ens tots aquests anys han poblat els nostres carrers i places que han feta que moltes vegades sigui difícil reproduir el mateix angle. Totes les imatges antigues, excepte dues que són postals, són donació de veïns del barri. Les noves han estat fetes pels mateixos veïns o pels autors de llibre: Joan Mayoral i Gisela

Exposició "La Central Catalana de Electricidad"

  La Central Catalana de Electricidad El 1896, la " Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas " va fundar la " Central Catalana de Electricidad SA " per produir electricitat. Per això va construir un edifici a l'avinguda de Vilanova prop de l' Estació del Nord . El projecte es va encarregar a l'arquitecte Pere Falqués i la central va començar a funcionar el 1897. Als seus inicis va ser una central tèrmica productora amb 5 grups de vapor moguts per carbó que produïen corrent altern. En una segona fase,1918, els turboalternadors van quedar fora de servei i l'edifici va deixar de ser una central productora per convertir-se en una estació transformadora/convertidora de corrent altern a corrent continu. En el seu darrer i últim període, l'any 1977, l'edifici quedarà fora de servei perdent definitivament els usos industrials i convertint-se en oficines i un espai pels serveis comercials de "Hidroelèctrica de Catalunya. Avui la part històr